4 novembre 1918. (fragment)
Sr. D. J. M. López-Picó.
Caríssim: M'heu tocat al viu un neguit meu d'aquests dies. Teniu raó. Ara, si no com a excusa, almenys com a explicació, que vingui aquesta carta a vós abans que jo mateix.
Primer que tot, dijous vaig saber per l'Obiols que no havíeu anat dimecres al Continental, però que no teníeu res sinó una aprensió justificada per un encostipat. Al vespre, En Folguera em va confirmar la mateixa cosa, afegint que havia estat a veure-us i que, aprofitant aquest encostipat, us quedaríeu un parell de dies a descansar. Ara, de febre, coll, etc. ni un mot.
Després, a finals de mes, aquestes feines ventureres meves se m'intensifiquen i em fan mes esclau que no si tingués hores d'oficina fixes. Afegiu que eren els dies en què havia d'escriure Escolis (sobre el vostre llibre precisament), i això em produeix un estat de neguit ridícul si voleu, però efectiu, que arriba a vegades a llevar-me el coratge per posar-me a escriure, com aquesta setmana. En resum, que tots aquests dies he treballat impertorbablement, sense veure a ningú dels nostres