12-XII-1994
Rellegesc aquests dies La gallina ciega de Max Aub, l'agre i desolat dietari del retorn temporal de l'escriptor a Espanya, en 1970, que acaben de reeditar. Agre, però molt 1úcid. Aub va ser plenament conscient d'haver tornat a un país treballat per una llarga dictadura, però s'espantà de comprovar-ne els efectes. Per això pogué fer aquesta observació amarga: que, del seu país, només li n'havien deixat el solar.
Pobre Max Aub. Que patètic el seu pelegrinatge a la recerca de preguntes que no li formularen. Aquells joves que ignoraven que no volien saber són els que han remogut (en la política i en la cultura, en tot allò que es veu en superfície) aquest semifracàs que és ara Espanya, sobre els solls de quaranta anys d'oblit deliberat d'una altra cosa on també hi hagué error, però potser no vergonya. Potser no. En els ulls de Max Aub, l'Espanya de la República (i encara l'anterior) vivia en una decència bàsica que debades va provar de tornar a trobar en 1970.
La meua generació tenia al voltant de deu anys quan Max Aub va venir. Tinguérem sort dels nostres precedents, tan ignorants com diu Aub que eren, perquè eren sincers i estaven vius. Nosaltres, segurament, ho hauríem fet pitjor. El que sabem és un producte del temps, una extensió. Res de gaire meritori. Valdria la pena de conèixer què hauria dit Max Aub d'aquest solar que fou la seua pàtria si haguera tornat ara. Potser se n'hauria desesperat encara més.
Potser el temps ho iguala tot, però no ho rectifica.