10 d'agost, 2018
Ja l'hi he dit. Al matí hem anat al far de Sant Sebastià. Estic millor i volia celebrar que he acabat la història d'Ekinar i la feina d'excavació, una doble coincidència que em tranquil·litza i m'anima. Hem passejat entre les restes del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, just al costat de l'ermita i el far Després, pel caminet que voreja la muntanya, tot solcat d'arrels nerviüdes que fan d'escalons, hem vorejat el penya-segat. M'he repenjat a la barana de fusta, contemplant tot el que es veu des del cingle i, en mirar cap avall, he sentit vertigen. Només una bafarada de vertigen, però concentrada i intensa. Als nostres peus es dibuixava un salt mortal sobre les roques. És un panorama que impressiona: la costa abrupta, les pinedes espesses, els roquissers que cauen en picat sobre la mar oberta, punxeguts com agulles... Allà dalt sents la salabror que puja dels esquitxos d'ona que s'enfilen després de xocar contra el rocam.
He estès els braços, petrificada davant tanta bellesa. «L'antic poblat de Bekuro, avui dia Begur; queda allà darrere al nord -he dit-, i si anéssim en direcció al sud trobaríem el poblat de Castell a Palamós, el Fortim de Sant Feliu de Guíxols, l'Agulla de Pola a Tossa de Mar, el Puig de Castellet, Montbarbat, a prop de Blanes, el Turó Rodó a Lloret de Mar...».