Parròquia de Santa Maria (Lluçà), 2007
Monestir de Santa Maria de Lluçà (fragment)
Des de lluny sento que em tiba el Lluçanès;
en la soledat, ja fa dies que l'enyoro,
voldria seguir-lo a peu per veure'l més
començant a l'hora en què l'alba adoro.
És agradable aturar-se a Lluçà;
el cim del castell frena el vent del nord;
l'havia vist quan era temps de jugar
i ara m'acompanya el seu record.
A prop del monestir, en la plaent quietud,
deidcaré un cant a santa Maria
mentre regala il·lusió de joventut
a tots els veïns de la seva rodalia.
Altres de més lluny també són convidats
a sentir el goig que fa clara la vida
en un sanitós ambient d'uns llocs somiats
prop del seu temple voltat d'herba florida.
Quan el solet arriba a la seva porta
segur que s'ha mirallat molt bé el torrent,
després, al despedir-se des de la costa,
veu el temple que resta cara a ponent.
El castell de Lluçà (fragment)
Albires la geografia en llunyans punts,
enclavat en el cor de terres nobles,
ets sentinella ferm d'aquests dos pobles
que, forts i valents, han avançat junts.
Rica Santa Eulàlia tèxtil i ramadera;
hi ha romànic i pintures a Lluçà,
ens diu la missa el mateix capellà
i el lluçanès ens lliura de sequera.
L'alba et desperta tot jorn matinet
i el sol gelós, t'il·lumina primer a tu,
i en el captard quan no la veu ningú,
la lluna et deixa amorós petonet.
Ets observador de cel i natura
o del veí i la veïna si van junts;
veus oir la missa a la capella dels Munts
i de Peguera el ramat que pastura.