Presència (Girona), 2008
Arribo a Serrabona. L'olor de les mimoses es barreja amb la del romaní que ja blaveja. El cos de l'edifici romànic és estret i sobri com una torre de defensa. Aquest priorat va ser proa important entre el segle X i el XIV: temps remots, idealitzats. Llegeixo que al segle XV un dels priors va ser acusat de "crims enormes". Vet aquí un argument de novel·la d'èxit, penso. Passo una hora en preciosa soledat, mirant detall a detall, la meravellosa tribuna de marbre rosa, alçada al mig de l'església per separar, durant els oficis, el poble fidel dels religiosos. És plena d'imatges simbòliques. ¡Quina cosa tan excepcional! Va ser construïda amb un material noble i amb un refinament estètic que sorprenen en aquest romànic tan elemental. També passo una bona estona al jardí del que no arriba a ser claustre i és una deliciosa tribuna. Aquí les voltes són de pedra senzilla i de formes tosques. No puc veure les cuixes del Canigó des de l'arc. Els núvols les amaguen. Compro un llibre sobre el romànic a la botigueta, tallo una branca de mimosa, em poso un brot de romaní a la boca i engego el cotxe amb recança.