Club Editor - 2015 - Barcelona
Liudmila Bokova no havia estat mai a casa de Mateu Llodrà, actual domicili provisional de la seva amiga Nerea Domenti. Situada en un dels cors de la ciutat, entre el teatre Principal i el passeig del Born, la casa s'obre en finestrals panoràmics al Palau de Justícia, cosa que li permetia veure, entre una guarda d'informadors acaramullats i policies mantenint l'ordre, entrades i sortides d'insignes conciutadans honorablement corruptes —els jutges s'havien arromangat i començava a aflorar una certa percepció ciutadana d'una nova justícia que encerclava els lladres de coll blanc. Tenia al davant una placeta amb monument de Benlliure a Antoni Maura, l'església de Sant Nicolau i dos petits edificis modernistes. A dues passes, el cafè Central, el Caixafòrum, can Fresquet—la pastisseria més insigne de la ciutat—, un forn famós per les ensaïmades i el bar Bosc, a part d'alguns altres cafès dissenyats amb la perversa finalitat de simular als ulls de l'extern una llarga tradició. I a dues passes també — Mateu Llodrà valora molt aquest veïnatge— de la millor botiga de música clàssica i de jazz de tot Mallorca, a la Costa de sa Pols, i d'un parell de llibreries.
Va deixar el cotxe a uns deu minuts a peu de La Residència, desitjava estirar una mica les cames. Va travessar quasi tot el poble per la carretera que el xapa en dues parts. El cel havia congregat una nuvolada esculpida en negre, compacta, que amenaçava de rodolar per les muntanyes i el poble i sepultar-los en tinta xinesa. ¿Què tenia d'especial aquest poble, es preguntava, tan malplà, carrerons de cabra i quasi sense aparcament? Valverde havia sentit campanes —Robert Graves, hippies, marihuana...— però no havia arribat a descobrir l'encant que emocionava els visitants de Deià. Recordà que algú havia descrit el poble com "un betlemet". Un betlemet... No va poder evitar un somriure sarcàstic. Però després, qui sap si per efecte d'algun encant secret del lloc, va notar que se li havia distès el rostre; i per un instant feliç va desitjar poder recordar la infantesa entre aquestes muntanyes i la caleta, infant orat pels carrerons del poble, entre jardins i remors d'aigua obrint-se pas entre falgueres, la nostàlgia bella i trista del que no fou.