(), 0
Sapigueu que allà en aquella terra havia un llac gran, i havia-hi un gran drac, i menjava's moltes persones; i havia ídoles en aquella terra i deien que la ciutat devia ésser devorada per aquell drac, si ja lo rei no li donava sa filla. I veus que el rei ho hac a fer; i lo dia que ell hi devia portar sa filla ell la ornà bé d'or i de perles i la vestí molt gentilment, així com si hagués de ésser nòvia. I pensat que el rei plorant li dix: "Ara, ma filla, jo vos havia el cor de dar-vos a un gran rei per muller, mas pus que així és, no s'hi pot altre fer". I ella respòs: "Mon pare, bé em plau, car més val que jo soleta peresca que vós ni la ciutat". I veus que posaren-la prop lo llac, per tal que el drac la devoràs. I fou ordenació de déu que Sant Jordi passàs allèn, i ell anava's deportant en un bell cavall tot sols; i així com fo allí ell veu la donzella, bella, molt ben ornada, i dix-li: "Odà, donzella, com sou ací tota sola?" E ella respòs-li: "Oh, bon cavaller, anau-vos-ne, sinó morireu ací amb mi". "E com és açò?" Ella li contà tot lo fet així com vos he dit. I Sant Jordi dix-li: "Senyora, no hajau paor, que jo us defendré amb ajudes de Jesucrist". I veus que ells estant així parlant, lo drac oí les paraules i alçà lo cap sobre l'aigua, amb aquell fer mirant-los; i quan la donzella lo veu, tremolar fort de paor, així com aquella que llavors havia de morir. I Sant Jordi aconsolà-la dient: "Senyora, no hajau paor, que Jesucrist nos ajudarà". I espatxadament ell apartà lo cavall e descavalcà. I lo drac, que veu que aquell s'amania per defendre's, deixà la donzella i corregué a Sant Jordi. I Sent Jordi invocant lo nom de Jesucrist, donà-li una gran llançada, que just allí romàs mort. I després prengué la donzella i molt honradament menà-la al rei.