Edicions del Centre de Lectura (Reus), 2007
CAMPANAR DE REUS (POEMA PÒSTUM)
Sobre l'espatlla d'un gegant
els vells alçaren una agulla gòtica.
L'ASCENSOR era
una corda lligada en l'espai.
EL VENT de quatre punts harmoniós
ha dut un raditelegrama
Diu: L'harmonia suprema
és amb mi, el déu.
D'això la Ciutat gelosa s'ha envermellit
tota poruga
i puja cel amunt
ASCENSIÓ A L'INFINIT.
Els astres riuen al trespol blau
on es sostenen.
Els arcs voltaics fan una llum
mig apagada, tota groga,
en adonar-se del progrés de la Ciutat.
Riuen els estels.
La Ciutat, però, no obstant
està tranquil·la.
Espera confiada la victòria
que esdevindrà en el dia del judici
final
amb un repic general de
CAMPANES.
El Campanar haurà, no obstant,
signat el seu triomf definitiu.
Llavors, per a lluir, els astres
baixaran damunt de les
TEULADES.