Josep Maria Prous i Cochs (Barcelona), 1981
Del general Prim
Al meu company d'escola
Joaquim Santasusagna
El nostre Reus que et llançà rocs un dia
t'eregí al mateix lloc un monument;
una plaça, un carrer que oscil·laria,
si no fossin els tòpics de la gent.
D'ésser col·lega teu, res m'enfarfega.
D'infant, t'he contemplat, l'espasa endalt,
el teu cavall trotant que ja ensopega,
i jo volia encara ésser mes alt.
Un dia demanaves Caixa o Faixa,
jugaves amb els reis a Munta i Baixa.
I tu, que et creies tenir un rei al cos
anaves a cercar-lo a terra estranya.
Perquè volies capgirar l'Espanya
els trabucs t'enfilaren com un ós.
En la mort de Carles Rahola
Tantes de coses a fer com tenia,
tantes de coses a fer com jo tinc.
Així escrivíeu amb sang l'últim dia,
i a la mort que us donaven li dèieu: ja vinc!
Cap a la mort caminàveu a l'alba,
com un apòstol, el rostre seré,
tot Catalunya retruny amb la salva,
i tot el món feia un acte de fe.
Éreu tot carn de la immortal Girona,
éreu tot vós la Girona Immortal,
éreu el Verb de la pàtria que es dóna
a tot el món sense engruna de mal.
Què hi veia en vós l'enemic d'aquest poble,
què hi veia en vós l'enemic i el tirà,
quan us seguien les dones i el poble,
i aquells infants que us besaven la mà?
Per cada fill vau tenir una paraula,
per cada amic vau tenir un mot d'adéu,
per Catalunya deixàveu la taula,
tota de coses per fer; quin adéu!
Pels catalans, tot l'amor — escrivíeu —,
i ara tots junts a tothora direm:
— Tantes de coses a fer com teníeu,
tantes de coses a fer com tindrem.