(), 1907
I quan nostres ulls se sentien fatigats de tanta meravella i la nostra ànima inundada de claror, llavors ens duia en Rafael Masó a casa seva i ens feia seure amb els seus en una ampla taula on tot reia, i damunt de la qual el sol era una benedicció... Allí florien totes les flors de l'amor; el pare i la mare venerables presidien la taula i ordenaven totes les coses; la germana gran llescava el pa i el repartia [...]; les germanes petites feien alegres comentaris de joia, i els germans i els cosins i els amics glossaven de banda a banda la pau serena d'aquell dinar saborosíssim.
Després quedaven sols els germans amb nosaltres, i en Rafael Masó, que és un exquisit poeta, llegia els seus versos, aquell versos admirables en els quals tota la vida familiar és enaltida amb la màgia d'una riquíssima inspiració filla d'amor. I hauríeu vist (oh gràcil timidesa!) com la mare i les germanes, de la porta estant escoltaven els versos d'en Rafael; i hauríeu vist com un cop finida la lectura entraven al menjador i abraçaven el poeta i el beneïen mil voltes mentre el sol, tot meravellat, s'encantava... Hores placèvoles desfullades a Girona en uns dies clars de novembre! Dolç record de perfums...!