(), 0
La Font dels Dalmaus
Oculta en un sot d'un fondal d'argila,
al peu d'un roure d'aspriva rabassa,
obres l'entranya i serpeges tranquil·la
camins fistonats de molsa i pinassa.
Al teu costat, el cor ferit em fila
una esperança que de lluny m'abraça
en tot allò que l'Espanya em mutila:
sentir-me tan lliure en ma terra escassa
com el raig de sol que es posa i rutila
al pulcre mirall de la teva bassa.