Pòrtic (Barcelona), 1989
Fruit prohibit (fragment)
Des del terrat de casa seva li feia l'efecte que era una mica l'amo del món. Sempre li havia agradat estintolar-se a la barana i escrutar amb avidesa tot el que l'envoltava, resseguint-ho talment com el propietari que ha decidit examinar els seus dominis. Aquell món, tot allò, era seu. L'únic lloc des d'on podria considerar que s'iniciava el seu punt de partida. Un món, és clar, fet a la seva mida, reduït a allò que els seus ulls veien i que les seves cames estaven habituades a trepitjar: a un paisatge sabut de memòria, ple de racons i d'amagatalls que només coneixien els seus, aquells que hi vivien. Unes persones que semblaven haver nascut per existir sempre més.
En primer lloc el món era el campanar amb el llentiscle al tarot, estenent l'ombra damunt la plaça i els carrers dels voltants; mentre les caues, a frec, l'acotaven. El món era també tot un reguitzell de cases i de teulades amb el que hi havia entremig, de terrats escampats a la babalà, gairebé sempre buits o, ben de tant en tant, ocupats per una dona vella que hi plegava i hi estenia la roba. La roba i la vella, és clar, com les caues, indefectiblement vestida de negre.
Més enllà del confí de la carretera, i també cap a l'altra banda, el món es convertia en un enfilall de camps i d'arbres sense noms i sense fronteres...
Victòria (fragment)
A vegades el món canviava de color. És clar que això passava molt menys sovint del que ells voldrien, però, quan s'esdevenia, era quan el seu món li semblava menys seu, com si l'haguessin canviat. Amb els ulls esbatanats i la boca badada, contemplava amb fruïció tot el seu món presoner d'una capa de neu: el campanar recobert amb una mantellina blanca, de les que usaven les noies el dia de fer la primera comunió; el carrer de Sant Pere transfigurat sota un tel lletós, convertit en una baixada cap a la neu; la plaça encanudida en les hores que van d'una nit a una despertada, el carreró i la volta d'en Miüles com la llengua nívia d'un esquimal glaçat, sorprès per la fred d'un dia d'hivern. Tot un món irrecognoscible, però seu, que regalimava a desdir sorpreses albines.