(), 2011
A ple matí guien els passos
entre les formes immutables
de les alzines i dels pins
que respiren calor, i un aire
les omple i el sol hi bat
en silenci, però una fressa
de sequedat, de crepitant cremor,
de carro pesant, abarrotat
d'escorça de suro, plana—.
De matinada o capvespre
conduïen a clares fonts
amagades: cant dels ocells,
bacs somniosos al pregon
de soledats perdudes.
Platja
A Josep M. López-Picó
Però els homes, com fabuloses
estàtues, sense lluita,
sense força jeuen, com arbres
abatuts pel vent i pel foc.