Lectura Popular (Barcelona), 0
Miramar (fragment)
Aquella muntanya blanca
com la meua cabellera
que està pel dret de la tanca
se diu "El Teix" i a darrera
un rafal antic hi ha
que té el nom de Miramar.
Si vesseu voltros que hermós
és aquell lloc! Que tranquil!
Que ric, qu'agré, que pompós!
De més treta n'hi haurà mil,
mes de tan bell no en sé dos.
A l'ermita de Miramar
Deport segur dels qui del món les penes
han vist filtrar en son cor de gota en gota;
Platja on descansen los qui amb veles plenes
vers lo camí del cel fan llur derrota;
sagrat dels qui romperen les cadenes
amb que el món a son carro ens agarrota,
segona volta aquí en ton portal rústic
vinc a eixugar mon front pel suor místic.
Beneït que et fundà en eixa muntanya
per dar alberg a l'home que aquí aporta
i colrada la pell que el suor banya
i de pols, blanques les sandàlies porta;
Oh benhaja que et fiu de Déu cabanya
per dar al trist qui ve a trucar ta porta
a sos membres repòs, a son front ombra
i al cor llagat d'un sant altar la sombra.
Veniu; aquí hi ha d'aigua la cisterna
on apagar podreu la set que os mata;
l'arbre aquí hi ha de fullaraca eterna
on no se sent del sol la flama ingrata;
aquí tenda el soldat, aquí llanterna
troba el marí i el pobre una llar grata,
puix aquí lo mortal amb Déu habita
i o canta o parla amb ell, resa o medita. (...)
Llançau-me en aqueix niu on vingué un dia
Ramon a celebrar vostres grandeses,
cisne de una altra edat que amb sa harmonia
l'estranya veu del bosc deixà sospesa;
llançau-me en aqueix port, on, si podia
salvar-me del naufragi, en ma vellesa
ma gaita al món diria amb rimes noves
vostres Cent noms que Llull cantà en ses trobes.