Poesies

Lectura Popular (Barcelona), 0

Autor: Pere d'Alcàntara Penya Nicolau
Indret: Miramar (Valldemossa)

Miramar (fragment)

 

Aquella muntanya blanca

com la meua cabellera

que està pel dret de la tanca

se diu "El Teix" i a darrera

un rafal antic hi ha

que té el nom de Miramar.

Si vesseu voltros que hermós

és aquell lloc! Que tranquil!

Que ric, qu'agré, que pompós!

De més treta n'hi haurà mil,

mes de tan bell no en sé dos.

Autor: Joaquim Rubió i Ors
Indret: Ermita de la Trinitat (Valldemossa)

A l'ermita de Miramar

 

Deport segur dels qui del món les penes

han vist filtrar en son cor de gota en gota;

Platja on descansen los qui amb veles plenes

vers lo camí del cel fan llur derrota;

sagrat dels qui romperen les cadenes

amb que el món a son carro ens agarrota,

segona volta aquí en ton portal rústic

vinc a eixugar mon front pel suor místic.

Beneït que et fundà en eixa muntanya

per dar alberg a l'home que aquí aporta

i colrada la pell que el suor banya

i de pols, blanques les sandàlies porta;

Oh benhaja que et fiu de Déu cabanya

per dar al trist qui ve a trucar ta porta

a sos membres repòs, a son front ombra

i al cor llagat d'un sant altar la sombra.

 

Veniu; aquí hi ha d'aigua la cisterna

on apagar podreu la set que os mata;

l'arbre aquí hi ha de fullaraca eterna

on no se sent del sol la flama ingrata;

aquí tenda el soldat, aquí llanterna

troba el marí i el pobre una llar grata,

puix aquí lo mortal amb Déu habita

i o canta o parla amb ell, resa o medita. (...)

 

Llançau-me en aqueix niu on vingué un dia

Ramon a celebrar vostres grandeses,

cisne de una altra edat que amb sa harmonia

l'estranya veu del bosc deixà sospesa;

llançau-me en aqueix port, on, si podia

salvar-me del naufragi, en ma vellesa

ma gaita al món diria amb rimes noves

vostres Cent noms que Llull cantà en ses trobes.