Edició de l'autor (Barcelona), 1950
Tarda de festa a l'Empordà
A Josep Pla
La tenora delira i al cel blau
la musica s'afua.
S'enfila cel amunt i després cau,
com una estrella amb cua.
Teulats enllà
s'afua amb la musica l'Empordà,
dins la tarda encantada.
Alè de terra fatigada: el vent,
porta amb un baf calent
una flaire de palla solellada.
Banderetes al sol, la festa bat
l'onada de les robes virolades.
El paisatge taujà, s'ha extasiat,
escoltant les ballades.
El fistó dels teulats, a contrallum,
silueteja la vila;
i el sol es pon, i un torterol de fum,
en els teulats, s'enfila.
Una mica de lluna en quart creixent
i un esqueix de tenora en cantarella,
vaguen pel cel rogent
entre rínxols de fum i llum d'estrella.
A baix, la festa al ple, de tots cantons,
omple la plaça xica.
Les cases de la plaça i els balcons,
trontollen de musica.
El dia ja se'n va.
A fora, en la mitja ombra, l'Empordà
reposa en calma muda.
Dins el crepuscle blan,
el grill toca la flauta i el gripau
l'ajuda.
Poblat ibèric
A Josep M.a Pi i Sunyer
El poblat és al cim, com un mugró
fet de l'argila del tossal que el porta.
Hi ha un caminet amb vores d'herba morta,
que es fon a l'ombra d'un portal rodó.
El volta un cíngol de muralles blanc
i a les tardes, a l'hora de la posta,
pugen les dones, enfilant la costa,
com formiguetes, amb la gorra al flanc.
Hi ha, a l'entorn, sis cabres escampades,
esbrotonant les herbes entre els rocs,
i s'enfila a l'espai l'alè dels focs,
per damunt el fistó de les teulades.
Surt una lluna amb un perfil precís
i al lluny es pon el sol, com una brasa;
i dins la quietud, el bram d'un ase
s'esvana com un plany, en el cel llis.
A la meva enamorada (fragment)
II
¡Que bé estàs entre muntanyes,
Gentil Diana de l'amor,
amb ton posat de pagesa,
tes costums i tradicions!
Per modesta i per senzilla
t'han fet reina d'aquests volts;
vas del braç amb l'Esperança,
i en el Cel tens lo teu Nord.
Llirs i joncs te guarneixen
la diadema de ton front,
i et broda el vestit de núvia
la blanca flor del fajol.
Ben feinera i afanyosa
vas filant de sol a sol;
te vesteixes amb tes gales,
te corones amb tos llors.
I et fas gran, rica, potenta,
guapa com un pom de flors,
i un dolc perfum d'amor patri
va aixecant-te cel amont...
I allí te veu ma fantasia
com un iris lluminós,
com un raig d'eterna albada,
com un sol que mai se pon...
¡Salut, Perla de Muntanya,
gentil Hebe d'aquests volts,
amb un bes de poesia
deixa'm sellar lo teu front!
Deixa que en ta falda verge
s'hi endormisqui lo meu cor...
ja que el bres de nin no em dares,
no em neguis ton Sant repòs.
¡Oh la meva enamorada,
reina meva del meu cor!...
¡i que hermosa que ets, ma vila,
ma hermosa vila d'Olot!