Oh l'assolellada Plaça de la Creu!

Autor: Teresa Castellà i Valls
Pàgines: 52-53

A Maria Albareda Vda. Bertran, companya d'infantesa i amiga excel·lent.

Oh l'assolellada
Plaça de la Creu!
Ets per la mainada
la que té més preu.

Enyorança fina
-or i diamant-
joia dansarina
dels meus jorns d'infant.

I el record venia.
Remoreig suau,
xiscles de falsia
sota un cel molt blau.

Rosses cabelleres
voleiant al vent,
ingènues quimeres
d'un somni d'argent.

Unes veus: Tu pares;
tu aguanta més fort
i mirades clares
i rialles d'or.

Si l'hora era freda
el joc més granat;
la galta de seda
com pètal rosat.

I també ens plavia
-dins l'estiu roent-
quan el jorn moria
ple d'encantament.

La Plaça aleshores
rublerta d'encant
ungia les hores
del goig més brillant.

Dins ton cercle màgic
Plaça de la Creu,
va quedar-hi estàtic
un món rosa i neu.

He volgut cantar-te
i és feble la veu...
No podré oblidar-te
Plaça de la Creu!