(), 1918
Està emplaçat sobre el Ter, un xic més avall de son aiguabarreig amb el Ritort. És de gran elevació, a dues vessants molt pendents i té un gran arc molt airós i atrevit. Per la part de la vila termina en una robusta i enlairada torra, sota de la qual s'hi obre un feixuc arc, el pont de Sant Roc, per on hi passa el carrer. Aquest pont, obra segons se creu del segle XVI, era l'únic pas per a anar a la vora oposada del Ter des de les Rocasses a Llanàs, i estava situat en el camí ral de ferradura que passant per Camprodon i Ribes conduïa de Figueres a Puigcerdà. Actualment hi ha més avall un pont palanca de fusta, ample per al trànsit rodat, que uneix des del costat d ela Plaça Major les dues vores del riu.
La font està situada a cinc minuts escassos de la vila, en el faldar del Bac de Sant Antoni; l'aigua és molt fresca, abundosa i rica en qualitat, tenint fama ben adquirida d'ésser apropiada per a l'alivi de les dispèpsies, afavorint les digestions i estimulant l'apetit. Són molts els estiuejants que van a beure'n abans de les hores de menjar. Està ben arreglada, amb bons pedrissos i amb una gran taula rodona de pedra. Té una plaça quadrada formada a son enfront, tapissada d'herba i ben ombrejada, havent-s'hi plantat nous arbres darrerament per a hermosejar-la més. Damunt de la font, en la rosta vessant, hi ha un bosquet de pins jovençans. Son panorama és molt agradable sobre la vall del Ter, des de les Rocasses a la vila, i sobre les muntanyes de Cavallera, de Feitús, de Tragura i del Catllar.
La vila està dividida en dues, Vila de Dalt i Vila de Baix, pel Ritort que s'uneix al Ter gairebé al peu mateix del pont que separa ambdues parts de població; la qual afecta la forma d'una Y, qual àngul d'intersecció és el del pont del Ritor. La Vila de Baix està travessada de baix a dalt per un carrer que comença a la carretera de Sant Joan a l'extrem de la vila, s'interromp en la plaça Major i torna a seguir fins al citat pont passant per sota el típic arc de Sant Roc. Té dues places; la Major, a on hi ha la Casa de la Vila, i la del Carme, ombrejada d'arbres, centre del barri de son nom situada en l'extrem més inferior. Té algun carreró molt típic, com el de La Fia.
El carrer principal de la Vila de Dalt és el de València que corre des de la bonica i ben arbrada plaça del Prat al Planet o plaça de Santa Maria, en la que hi han també plantats arbres. Els darreres d'una banda d'aquest carrer donen al Ritort Altres carrers hi han, ademés, que van als afores, com el carrer Nou i el de Cantallops que surten a la vall superior del Ter i el de Freixanet que va des de la plaça de Santa Maria a la vall del Ritort. A més de les quatre places citades, totes elles de bon aspecte i dimensions, n'hi ha encara una altra, la placeta dels Basters, que, si bé petita, és important per sa situació central en l'encreuament del carrer de València amb el de Cantallops i amb el que ve de la Vila de Baix. En ella s'hi acoblen en els dies de mercat els pagesos de la comarca i marxants de distins indrets per a resoldre tractes i lligar els llurs afers. És d'un efecte molt pintoresc i d'un bell colorit de la terra el cop de vista que presenten en els expressats dies aquesta placeta, el carrer de València i el Prat, ressaltant encara entre la munió dels caps, donant animació al quadro, la galana barretina vermella.
De la part antiga i artística de l'històric cenobi en queda tan sols la iglésia, que jeia en estat de ruïna i abandonament i fa pocs anys i qual restauració, començada amb molta empenta, ha quedat a mig fer, malmenant-se de dia en dia lo que s'havia reconstruït. És un monument notable i digne d'estima, obra dels segles X o XI, de pur estil romànic i de gran correcció de ratlles arquitectòniques, de majestuosa severitat i bella senzillesa de detalls. Afecta la forma de la creu llatina, per més que en son origen tindria, segons parer de persones facultatives, la de la creu grega, havent-se prolongat el braç inferior, sens dubte per a engrandir el temple. Els tres braços superiors tenen 1'arc de volta de mig punt més primitiu que l'arc apuntat que té'l braç inferior. A 1'allargar la iglésia se traslladaria també, al punt a on avui se troba, la senzilla i elegant porta d'entrada, de la pròpia època que els braços superiors. Lo que dóna més esveltesa a l'edifici és la torra quadrada de dos cossos, amb airoses obertures, sostinguda sobre altre cos vuitavat que descansa esveltament sobre el quadrat creuer. Els absis són cinc, també quadrats: tres en la part superior, dels quals el central, corresponent a l'altar major, és més gran que els altres; els dos restants se troben als extrems dels braços del creuer. La volta de la iglésia, que estava oberta i esfondrada, està actualment recoberta havent-se assegurat i reforçat els murs, mes com que hi manca el taulat tornarà a malmenar-se de mica en mica si no es continua la restauració. La torra que havia sigut netejada d'herbes i arrels torna a estar rublerta de vegetació que si bé hi dóna pintoresc i poètic aspecte acabarà per partir-la de dalt a baix. El claustre i la part del monestir ocupada actualment per l'hospital i escola de les monges, són relativament moderns, obra dels últims segles i sense interès artístic.
Els llocs d'esbarjo o reunió, són els cafès d'en Cisco, Rigart, Manel o del Centre i altres més escampats per la població,
L'Esbart Camprodoní és un nou Casino fundat per camprodonins entusiastes de la llur terra en el que hi tenen cabuda també els forasters de la Colònia. Ocupa l'antic edifici de la Unión Veraniega, situat en molt bon punt de la població, encarat amb el passeig de la Font Nova, amb sala-teatre i salons per a cafè, billar i tresillo.
Els atractius principals de Camprodon són: el seu magnífic clima d'estiu, veritablement primaveral, els preciosos voltants i les riques i abundoses fonts. Això fa que en aquella època de l'any augmenti la població, doblant-se quasi bé amb la colònia forastera. Els pisos que es lloguen a l'estiu moblats són en gran nombre i se'n troben de tots preus i condicions. S'han anat construint a Camprodon, engalanant ses vies i passeigs i donant-hi vida i animació, noves cases, villes i chalets, alguns de molt bon gust, pertanyents a famílies forasteres.
Una magnífica arbreda, el més hermós passeig de Camprodon, hi condueix des del Casino. L'espessor d'arbres augmentada aquests últims anys amb noves plantacions de verns, plàtans, saules i freixes, arriba fins al marge del Ritort. A la part de passeig oposada al riu s'hi aixequen bonics chalets. La font raja al capdamunt del passeig, en dos abundosos raigs. Té a son voltant una gran plaça rodona rodejada de pedrissos i d'arbres novells, puix els antics que donaven ombra i hermosura a la font, foren tirats a terra per a regular la plaça i donar-li ben trista simetria, destruint amb aquesta malhaurada reforma un dels sitis més pintorescos dels voltants de Camprodon. En el passeig prop del Casino s'hi ballen sardanes al migdia, a la sortida de missa, en els mesos d'estiu. El Camí Dalt, al que hi donen també eixida elegants chalets, comunica el passeig de la Font Nova amb la Vila d'abaix.
L'aigua fresquíssima surt en tres caudalosos raigs. Damunt de la font hi ha un petit oratori, senzill monument erigit en 1717, en el que hi està representada, en una lauda esculturada amb figures d'alabastre, la tradició d'origen de la font. ¡Llàstima que mans ignorants o criminals hagin destruït a cops de pedra algunes d'aquestes polides figuretes! Sota l'oratori hi ha altra lauda, en la que hi han subscrites les indulgències concedides en 1731 pel bisbe de Girona a tots els que resin un Parenostre davant del propí oratori. A l'enfront de la font hi ha formada una placeta ben ombrejada per saules i altres arbres, tenint dues taules rodones al mig i pedrissos al voltant.
La tradició referent a l'origen de la font és la següent: quan foren traslladades les relíquies de Sant Palladi al monestir de Camprodon, la mula que portava el preciós dipòsit s'aturà en aquest lloc i, donant tres forts cops amb la pota, obrí tres grans forats pels que sortiren altres tantes déus d'aigua que regaren copiosament tota la vall. Aquests tres raigs no s'han vist mai eixugats ni en temps de molta sequedat.
Estret de Morens format per l'encaixonament del riu que salta; atribulat per entre grans roques despreses, tenint a un costat les vessants estimbades de Gra de Fajol i a l'altre les no menys verticals de Xuriguera. És un lloc altament fantàstic i grandiós. Timbes espantoses; cims enasprats, alts i entercs que deixen tot just veure el puríssim blau del cel, si no és que les boires onejants coronin la llur testa. El riu salta esfereït, formant remorosos saltants, escorrent-se ràpid, espurnejant i escumós, per entre immenses masses de rocam que sembla que acabin tot just de desprendre's de les gegantesques cingleres; pregones gorgues, ja blavenques, ja verdes o negroses, sobreïxen en blanc escampall d'aigua remorejant, colossals rocasses apilades, mig caigudes, en espantosa confusió disputen el pas al riu, altres penyals amenaçadors sembla vagin d'un moment a l'altre a estimbar-se, esperant potser tant sols la torbonada que els somogui; soledat la més espantosa arreu; desolació immensa; tot junt estremeix i aclapara l'esperit, aterrat de sa petitesa davant de tan imponent grandiositat.
Des de lo alt de les cingleres de Gra de Fajol baixen fondes i llargues canals i esberles que són escorrancs de rocs, a la vegada que de les aigües.
La Canal del Príncep és la més assenyalada i és renomenada especialment per ésser el parany dels isards que s'hi endinsen perseguits en els cims pels caçadors. Com no tenen altre recurs que seguir en avall o estimbar-se, són parats a baix per altres caçadors que els esperen posats a l'aguait.
La forma del Xalet és típica i pintoresca i apropiada en son tirat i en sa construcció a l'objecte a que ve destinat i al lloc que ocupa, essent fort per a rebre les empentes del mal temps i sofrir la cruesa de l'hivern, crudel de debò en aquesta regió, agomboiant-se sovint la neu fins a mig colgar-lo. Murs i volta són tots d'una peça i les pendents són molt accentuades per a que la neu no s'hi aturi. Tot son exterior està enquitranat i son negre colorit i el vermell de la fusta de les finestres li donen un aspecte original i gairebé podríem dir-ne diabòlic.
Les humitats que en els primers anys apareixien en la part interior han desaparegut del tot; després d'algunes reparacions efectuades i de l'enquitranament exterior fet tal com se practica en la generalitat dels Refugis Alpins. Avui està del tot confortable, sec i abrigat.
El naixement del riu o sia l'anomenat Ull de Ter se troba a curta distància del Xalet i gairebé a tocar del Refugi guardat.
El riu surt d'entre grans blocs granítics apilats al peu d'extenses i colossals tarteres que s'estenen en grans replanades fins al peu del gegantesc Puig de Bastiments. Son aigua emergeix cristallina en grossa deu i tan gelada que sa temperatura no passa dels 5°. El manantial és molt abundós i acobla en l'acte un notable caudal, formant grossa corrent que constituint tot seguit el riu, s'escorre en avall a llençar-se en cascades per les clotades dels Recons. Arreu neix aigua brolladora que reforça la corrent.
Seguint tartera amunt se sent el remoreig de l'aigua que corre al dessota amagada entre les grans masses de rocam.
El cop de vista d'Ull de Ter es verament grandiós. El circ d'Ull de Ter o de Morens és dels més imposants i majestuosos de nostre Pirineu.
Des de l'Ull del riu, seguint les llepasses roges que marquen els passants, s'atravessen les extenses tarteres sentint-se corre 1'aigua del riu al dessota, atravessant-se aiguamolls escampats entre el desballestament de les grosses pedres. Al cap d'un quart, poc més o menys, de caminar per mals indrets fent equilibris per damunt de l'apilament de roques s'arriba al naixement propi del riu.
En un gran clap de la tartera, que forma una taca verd-negrosa, brollen gairebé arrenglerats un seguit de naixements d'aigua constituint abundosa corrent que torna a amagar-se tot seguit sota el gran acoblament de pedres de la tartera i que no torna ja a aparèixer, fent sols sentir sa remor, fins al trau de roques d'Ull de Ter.
L'aigua neix a una temperatura inferior als 4° i és clara i transparenta, pura i forta al tast.
Des d'aquest lloc se frueix d'un excel·lent punt de vista de la feréstega comarcada.
En amunt d'aquestes fonts ja no es troba més aigua enlloc ni se'n sent remor, no es troba tampoc herbei, sols agombolament de roques recobertes la major part de capes curioses de minúscules plantes criptogrames.
La Tartera del Gegant forma una grandiosa olla gairebé arrodonida en sos tres quarts, ocupat el restant per l'immens devessall de rocatam després de l'esquenall del Puig del Gegant o de Bastiments. Aquesta gran olla que ofereix tot l'aspecte d'una colossal boca de cràter de volcà, està ocupada per un immens enrenou de grosses roques rompudes i trasbalsades, moltes d'elles de grans dimensions.
És un conjunt gegantesc verament imposant. Dóna la impressió aquell desballestament d'una colossal brega de titans, en la que després d'haver-se somogut les muntanyes i trasbalsat les penyes, triturant les roques, s'hagués acabat amb l'anorreament general, amb una maledicció eterna. Fa l'efecte que si bé no s'operà allà la clàssica sembra de la sal per a evitar el fructificar de la terra, vingué en canvi l'acoblament monstruós de penyals esclafats per a que no el poguessen treure mai més ni la constància dels segles ni el ferm voler dels hòmens.
És una impressió verament desolant, barreja de majestuositat i aclaparament, el que produeix la visió de l'imposant Tartera del Gegant.
Val la pena de visitar-la, per poc que es pugui disposar de temps, al fer l'excursió a Ull de Ter.
No se sent cap senyal de vida en tot son gros envolt; ni una planta, ni herba, ni aigua, ni remors, res més que soletat i quietisme. Sols el vent fa oir a voltes son bruel i l'isard lleuger trescant per l'alt i rost esquenall fa despendre les pedres que rossolen o boten amb inquietant brogit, amb ressò sinistre.
Coll de la Marrana, entre les altes valls del Ter i del Freser, en el límit de la comarca de Camprodon i de la vall de Ribes, 2.556 m. alt oficial. Gran depressió ampla i extensa que separa els dos imponents massissos de Gra de Fajol i Bastiments. Nou punt de vista sobre l'alta vall del Freser, aspra i desfregada, rodejada d'alterosos i descarnats pics i serralades, el cims de La Vaca, pics dels Gorgs i d'Infern, Puig de Bastiments o del Gegant, Gra de Fajol, Puig de Pastuira, Balandrau i Torraneules. Freser avall s'ovira el desert enforcament de Coma de Vaca i la inaccessible gorja del Freser; i més al fons, endallà de tanta desolació i de tan males terres, la verda i joliua Vall de Ribes i dilatats i bells horitzons. No és menys interessant la vista sobre el caòtic circ de l'Ull de Ter i les valls de Morens, més hermoses que les altes afraus del Freser que són pelades d'arbres i de plantes, mentres que galegen aquelles llurs pinetars i llur vegetació selvàtica, rica i exuberant enmig del gran destrossament de rocatam.