Editorial Empúries (Barcelona), 1992
Pintura Caminada
Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,
de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.
Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.
Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.
Muntanyenca
Cadascú veu la nit com la imagina,
virada en blanc o en mangra o rosa clar,
enfilant cims i clots en terreny pla,
entre motors o en masos en ruïna.
Tampoc l'aigua no té color ni alzina
i abeura els fars al fosc de l'alzinar
o aviva cims de regadiu pel pla,
provant-se indrets en gorgs de cartolina..
Tot és de molsa: el mot i el que designa
i el prat humit al suro dels retaules,
Grimola enllà, sota una nit benigna.
Tot és de molsa: el real i les faules
i el bleix descompassat de les paraules
amb què remunto, als Crous, el cim i el signe.
Cim dels Crous, pantà del Crous