López Editor (Barcelona), 1886
La creu de terme (fragments)
Passat lo bosc, i entrant al pla, posada
allà on comença el terme de la vila,
hi ha una creu, sobre graons alçada,
que, voltant-la amb amor, la té abraçada
la branca d'eura que a son cim s'enfila.
Jo la veig, i a sos peus m'assento encara
quan desitjo evocar dolces memòries;
i quan hi bat lo raig de lluna clara,
o lo del sol quan mor, mos ulls amara
lo plor que plora los records de glòries.
Jo la veig i assentat vull meditar-hi;
remembrar-hi les penes i alegries,
que, com riu que va al mar, he vist passar-hi;
i a son arbre abraçat, trist evocar-hi
les sombres, ja olvidades, d'altres dies. [...]
Des d'ella vull mirar llums de fogueres
en cada puig que guaita a l'ample plana,
i veure a mos germans baixant com feres
quan, contra l'ardiment d'hosts estrangeres,
al sometent convoca la campana.
Vull veure-hi al soldat, que a ser-ho obliga
lo no voler esclau enfellonir-se,
trobant que del combat la senya triga,
i vull veure arribar tropa enemiga
i en lo llindar del terme detenir-se.
Vull sentir-hi després la dolça gralla
la marxa militar tocar del poble,
durar de sol a sol la cruel batalla,
i veure com, del sol sots la mortalla,
la creu protesta de la guerra innoble.
¡Oh creu! ¡Oh santa creu, que al terme guies,
braços estesos i signant la glòria,
per sempre vulla Déu que, ferma, sies
lo signe triunfador que, en llunyans dies,
va omplir de llors la catalana historia!