Ajuntament de Manresa / Caixa de Manresa (Manresa), 1990
Rovell de l'ou atemporal;
cada dia; tot el dia,
ple de gent.
La curta Palestra arrecerada
-no massa llarga,
camp de torneigs comercials;
botigues finiseculars
modernitzades-,
duu a la Plana inclinada,
-allargada; proporcions modestes en pendent;
veu potent a tot volum; difusió cultural-.
Importància social.
"Sota de l'om
quan ombrejava,
oh, lai, lo!"
Les parelles hi festejaven
a l'empara dels ulls clucs de finestres
renaixentistes.
Arbre dilecte de Virgili
-refugi de somnis clàssics-.
L'om novell, fulletes gràcils,
va fent la viu-viu,
trasplantat del seu medi ambient.
Les pageses
-també les revenedores-,
amb les balances de peses,
temps ençà, en foren foragitades.
La pubilla, el pubill, la geganta, el gegant
es van acostant.
A la placeta dels Drets
-exempts de burots-
tomben, amb majestat, trepitjant orgullosos
el dintell de l'antic Portal de Sobre-roca. Torre medieval. Frescor acollidora.
Carrer de Sobre-roca,
el seu carrer, de sempre, preferit.
De tostemps, obertura de la festa
-ritual druídic-
Recorregut llarg -carrer de sant Miquel avall,
Born de cap a cap, Muralla amunt, Joc de la Pilota avall. Les hospitalàries, vastes, ombrejades voltes
del consistori són a prop:
font del serpentejant llarg carrer principal,
remota via imperial; antic camí ral.
El seu carrer preferit.
Al mig, la plaça gran, argilosa,
deixada. La carretera de Vic, estreta, rural. La de
Santpedor, canal angost. Els nens terregen a la plaça
gran, argilosa, deixada. Els pares i avis sospiren
esperant un jardinet: un jardí amb brollador al mig.
Els gossos, jugant i brincant, estan satisfets així.
Els firatans també. Espiant amatent la serra atzurada
legitima el nom de l'indret.
La plaça gran, al·lucinant;
nus de circulació brunzent. Vasta arena d'asfalt.
Planxes de metall. De tots colors. El passeig espaiós
s'ha entornat. Els plàtans immensos s'han enxiquit,
esmaperduts al costat dels colossos d'estatges.
El monument delicat, aquàtic, encapçala l'encongit
passeig -al mig de la plaça, destorbaria-; al voltant seu,
immens traüt. Les carreteres bucòliques s'han
metamorfosat en autopistes amenaçants, a nivell internacional.
Hidra de mil caps. Les voreres s'han empetitit.
La gent, cotxets de criatures, carrets de compra,
gossos han d'abrinar-se per passar a frec de roba,
esquivant les bosses de les deixalles -a segons quines hores-.
Lluita encarnissada constant -dia i nit- per guanyar
un pam de terra més. Les poques cases baixes
-supervivents heroiques; víctimes propiciatòries a
prop de l'ara immoladora de déus babilònics moderns
insaciables -més i més esplai- esperen tremoloses
l'acompliment definitiu dels fats hodierns adversos.
Expansió. Soroll. Perill. Pols. Tràfic. Pol·lució.
Torre modernista,
ofegada per l'ombra piramidal de les torres d'habitatges,
corroïda per deixalles, velada per figures bordes,
indefensa amb un destrossat reixat rovellat. Desapareguda.
Nit d'estiu de 1891
La festa s'ha acabat. Sardanes. Una revolució:
inauguració d'una avinguda espaiosa.
Record del bon rei de grata memòria
-furs, privilegis, sèquia-.
Serà tan llarga (o més) que la carretera de Vic
-de trenta-sis anys d'edat-.
Els avis i pares encara rememoren les obres.
Arribarà fins als defores: mai ningú endiumenjat
no hi anirà a passejar. Massa descampat.
Alguns la comparen amb l'Avinguda de les Murtres
-predilecte dels antics deus grecs-.
El carrer de Sobre-roca i el Born li fan la competència
(més elegants, més senyorívols, més recollits).
Aparadors per a recrear-se; per parar-se;
ocasió propícia per enraonar. Carrers més curts.
No cal caminar tant. Hi posaran cadires -diuen.
Una fila de cadiratge verd. Per a seure-hi,
caldrà pagar.
Els amos enriquits -fàbriques a la vora
de l'idíl·lic Cardener d'algues verdes i canyars-
hi aniran a viure. Nius de grandesa.
Els plàtans novells -or verd- neulits i petits no ombregen la canícula estival diürna. És de nit:
fanals finiseculars enarten l'escenari adamantí.
Els ratpenats aletegen esvalotats i enjogassats.
Senyors del Passeig. Desert.