Editorial Selecta (Barcelona), 1976
IX
Els que porten condecoracions són com botigues de poc género que tot ho posen a l'aparador.
XXI
Els col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires dels records.
XXVI
Una revolució és el triomf dels ambiciosos de baix sobre els mandrosos de dalt.
XXVIII
El triomf de les majories no és raonament: són empentes.
XXXI
Els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la.
XLIV
La hipocresia és d'agrair, perquè és un esforç envers el proïsme, per a dissimular els mals instints.
XLV
La dona és com un violí, afina o no, segons qui la toca.
LIV
Al que té fills que no són seus, és que li han hipotecat la dona.
LIX
Quan un home té picor a un braç, es grata i quan en té al cervell fa bestieses.
LXIII
Pugeu un beneit a un automòbil i es pensarà que fa camí.
LXXI
Als que els tanquen en un manicomi és perquè exageren la beneiteria general dels altres homes.
XCVIII
Els mosquits, per menjar, encomanen les febres, però els homes, per menjar, encomanen les guerres.
CVI
Abans d'enviar un fill al món, l'home hauria de senyar-se.
CXXII
El casament és embrancar-se; el divorci és tornar-se a embrancar.
CXXXI
El turista és el pugó de les ruïnes, i l'arqueòleg, la fil·loxera.
CXL
El primer a qui haurien de condemnar a mort, per haver fet una mort, és al botxí.
CXLIII
L'absolutisme és la tonteria concentrada. I el liberalisme, la tonteria escampada.
CLIII
La inconsciència és un llibre alegre. L'experiència és un llibre tristíssim.
CLIX
La higiene és l'art d'allargar la vida fent-la insuportable.
CLX
L'ingeni és la femella del geni.
CLXXIX
El dia que no hi hagin capellans els anticlericals hauran de plegar. No sabran amb què enganyar el poble.
CLXXXIV
La filla d'un matrimoni legítim ja no és filla natural. Deu ser-ho artificial.
CC
I per fi, el que escriu un llibre de pensaments ha tingut un mal pensament d'escriure'ls, perquè tots aquests pensaments poden escriure's a
la inversa.