Edicions Xandri (Olot), 2025
Us convindria llegir una mica més a Verdaguer per entendre les meves motivacions, com quan escriu “La pobresa”:
És tan fascinant la vida d’aquest home, que em fan ràbia els que el volen estudiar i se li apropen, i així és com he escollit la meva propera víctima. Deu minuts més i serà dalt de l’escenari i llavors arribarà el moment que tothom està esperant, el meu retorn. I ja veuran que tot està pensat i calculat, que hi ha una pla que està guiant tots els meus actes i que no estic boig, que el que faig és per salvar la literatura catalana.
No se n’està d’explicar el cas de la seva dissort a la sergent, que li ha reconegut que no en sabia pràcticament res [d’Anna Dodas].
«Era una jove promesa de la poesia i de la filologia i la música. Havia escrit alguns contes, alguns petits assajos i amb una amiga seva, Gemma Argemí, se’n van anar a fer un viatge que tenia com a destinació final l’Alguer, però les varen assassinar segurament el 13 d’agost de 1986 a Briçac, a Occitània, tot i que això va ser el lloc on les varen enterrar, les havien trobat al bosc en un lloc proper però indeterminat. Només se sap que les dues anaven a Sardenya i que volien arribar en autoestop fins al lloc on poder agafar el vaixell més barat. Torna a ser un d’aquells casos sense resoldre. Mai no s’ha trobat el seu assassí o els seus assassins si és que van ser més d’un. A poc a poc s’ha anat publicant la seva obra literària i de l’Anna Dodas se n’ha mantingut el record, no tant així de la seva companya.