Llibreria Montserrat Barcelona (Barcelona), 1892
La nit de Sant Joan
La nit més hermosa
i alegre de l'any,
en què tot convida
sortir a gosar
la fresca i gemada
verbena dels camps,
és la nit de glòria,
la nit de Sant Joan.
Pels pobles i viles,
muntanyes i plans,
enceses fogueres
cargolant sos flams;
i vora la platja,
i a dintre del mar,
les barques encenen
sos llums i fanals.
Alegres les colles
de xics i de grans,
tocant panderetes,
ferrets i timbals,
les fonts ressegueixen
amb dolços cantars,
d'orenga i ginesta
sos fronts coronant.
Al mig de la plaça,
on l'ample brancam
de roures i alzines
hi fa d'envelat,
l'airosa guitarra
comença a tocar,
i alegres parelles
puntejant el ball.
La fresca rosada
los ve a saludar,
quan ja les fogueres
se van apagant;
i al punt de las dotze
tirant l'ou al plat,
les noies auguren
la sort que tindran.
Al punt de las dotze,
muntanyes avall,
tothom, cap a casa,
se'n va a reposar,
ditxosos i alegres
d'haver celebrat
la nit de verbena,
la nit de Sant Joan.