Barcelona (), 0
Jaume. (Canviant) Però ja que és tan bon home
ton amo, que hasta et du i tot,
¿com és que és tan tabalot
que a tothom està armant broma?
Rita. Què ho faràs? És la mania
del teiatro Principal
Jaume. És que mira que és tabal!...
Quin disputar tot lo dia!
Crida, tus i s'empatolla...
Rita. Sí, sí, es dóna molts mals ratos.
Veus? allí, hi ha dos teiatros
que estan a mata degolla
L'un se diu de Santa Creu
que és lo que hi ha frente al Falcó.
Jaume. Prop del correu?
Rita. Sí, això,
i l'altre és lo Liceu.
Com que són a prop tots dos,
los que hi van estant renyits
i s'han format dos partits
que estan com a gat i gos.
Jaume. I per çò han de disputar-se?
Rita. Disputar-se! Més farien.
Jaume. Què vols dir?
Rita. (Exagerant molt.) Que si podien
gosarien a matar-se
Poc saps tu lo que és això![1]