Columna (Barcelona), 1992
Penombra
Ai, nuvolada d'estiu!
Sonen, lentes, les campanes.
Ja la vila s'ha adormit,
sota el grisenc pes de l'aire.
Si tanco els ulls, endevino
carrerons amb lloses blanques,
velles en la flor del dol,
creuant el portal de l'àngel,
pardals a peu de balcó,
als guarets, un vol de garses...
I encara sega records,
el temps, amb un cop de dalla!
Neix d'uns anys sense memòria,
una alegria velada.
A la cadira de bova
s'asseia, un dia, la mare.
Desvetllava, el sol, colors
al mirall, de lluna alta.
Ai, nuvolada d'estiu!
Sonen, fosques, les campanes.