Rafael Dalmau Editor (Barcelona), 1969
València ciutat
Com tarongina que brota
de sobte en matí aflamat,
ta violenta beutat
es mostra en un esclat, tota.
Si ta immaculada pell
rubors un instant traspua,
ufana d'un cos tan bell
deixes caure el cast mantell
i de repent quedes nua.
Ton pudor, però, retens...
Fores un temps gran senyora,
en saber i en art doctora,
Cort de cavallers fervents i
dames de veu sonora.
En tos cívics monuments
el nom de l'Alt rei s'honora.
Oh, imponderable València
de la grandesa d'ahir!
Unida a triple potència,
promesa de l'avenir,
ta nacional essència
guardes pel comú destí!
Vora Hostalric
És tarda de diumenge. Pels camps vaig
amb el blau del Montseny en llunyania
i els blats novells amb la verdor de maig
—maig encara innocent de melangia.
Amb faldellí vermell —pagada de fer goig—
una noieta al lluny va a la masia.
Contra el fons verd i blau, el toc de roig
quin element d'ingènua poesia!
Entre Pollença i Formentor
Entre Pollença i Formentor
com al fons d'una conquilla,
tot l'encanteri de l'Illa
es resum en so i claror...
or i malva del celatge,
rosat d'ametllers florits,
del mar ritmes infinits
i el bategar del paisatge.
Excels Joan Alcover,
insigne Costa i Llobera,
que honoràreu eix terrer
amb senyorial manera,
guieu-me vers la passera
ombrejada de llorer.