Edicions Bromera (Alzira), 2014
Temporal
El dia és ben gris en plena tardor,
migra l'oroval, ja fermenta el most.
Per punta Madrona, un núvol llegany
ha copat el Sol en fútil parany.
A tall de migjorn es tanca l'oratge,
s'enfosqueix el cel, s'hi refreda l'aire.
És com un avís el cendrós celatge,
de temps imminent que aombra el paisatge.
Som al mes plujós, i la llevantada,
en el mes d'octubre tempesta encomana.
En forma de llastra, un núvol ben llarg,
negre com un corb, nostre parc abasta.
Cobreix la Ribera, com també Alfafar,
fins la Pobla Llarga i un bon braç de mar.
Es desclou un llamp a prop de Sollana,
comença la pluja, plou de bona gana.
Sendes i camins resten inundats,
s'ameren els pins, s'embassen els camps.
Contra el dur asfalt les gotes de l'aigua
fan capellanets plovent a mansalva.
Plou a Catarroja i també a Pinedo;
al Mareny de Vilxes i a casa el Passiego.
Mont de les Raboses, casa Lliberós,
ullal de les Ànimes, motor del Torró.
A la font del Fus, barranc de Torrent,
tancat de les Polles i ca l'Amarguet.
Plou a la mar plana, flotó de Llebeig,
també a la Xopera i a casa el Noviet.
Al camí d'Utxana i al de Petillet,
casa Malagana i font del Barret.
Tancats de baladre, dunes del Dosser,
caseta del Coto, ullal del Sauder.
Forn de la Beata, platja del Mareny,
barranc de Saleta, també a Fortaleny.
A cal Mestre d'Aixa com al Muntanyar,
fins a la Monjoia i séquia l'Assarb.
Al barranc de l'Aigua, i al Cano de Múzquiz,
a la séquia els Arbres i casa Baldoví.
A l'ullal de Gori, per casa Burriel,
l'alqueria el Brosquil, com al Fangaret.
La font del Gegant, la casa del Blat,
carrera la Jonça, la séquia el Gat.
També a les Mahomes, motor del Progrés,
a la Providència i a casa Vigné.
Pel Pas de l'Arena i a l'Oliveral,
tallafocs de Sanxa i el Tamarital.
Enllà del Saler, sobre el Pi Verot,
per la Torisana i en el Reguerot.
Al clot de Minyana, paret de Pardines,
séquia del Tresor, tancat de les Piules.
Pel motor de Trena, com al Tremolar,
ben a prop de Cotes i pel Castellar.
O pels Benissants, ullal de la Mula,
motor de Palsana i la font del Mas.
Ben xopes les aus, la terra entollada,
s'esborren camins, i l'aigua no para.
S'obrin les tres goles, diluvia als canals,
pertot arreu plou a bots i barrals.
Els desmais ja ploren, el riu que se n'ix,
trencarem cordons, ho farem així.
Passa la tempesta, ja s'arrasa el temps,
les plantes s'eixuguen, ara bufa el vent.
Prop de Massanassa també es veu claror,
els núvols se'n van, fan camí del nord.
Coronant la Ratlla i tocant Alzira,
l'Arc dels Set Colors el Sol il·lumina.
La sega imminent
L'estiu va acabant, minva la calor,
s'eixuguen els camps, l'arròs ja fa goig.
Pròvida collita mostren tots els camps,
els homes comenten que serà un bon any.
Monquili o Benlloc, arròs sempre arròs,
Bomba o Panxablanca que fa el ventre gros.
Com veus conegudes d'accents seculars,
se senten campanes en el llunyedar.
Als tocs de migdia s'enlairen frisoses
les blanques gavines formant un esbart.
El mar s'endevina, la sal s'hi pressent,
la terra batega d'un amor ardent.
Som enmig setembre, molts dels arrossars
són colrats d'or vell i a punt de segar.
Les messes onegen amb suaus moviments,
el cel s'envaneix de blau resplendent.
El cald vent terral, que constantment bufa
venint del Besori, per instants s'hi atura.
L'olor seminal, de vida fecunda,
intensa, cabdal, la marjal inunda.
La perellonà
Són seixanta dies la perellonà,
de l'u de novembre al dia Capdany.
Cada any comença el dia Totsants,
tancant les tres goles que donen al mar.
Perquè l'aigua estanca dorma sobre els camps,
per a fer de nou molts bons arrossars.
Cosa que sol fer, sumant l'Albufera,
un mar xicotet de Silla a Cullera.
Un espill gegant com un escaquer,
a migjorn llampant pel sol joganer.
En cel desmaiat, la brisa del mar,
sospir esperat, el fred fa minvar.
I mirant-se en l'aigua planeja volant,
regina de l'aire, una corba errant.
Ullals de la Baldovina
Als nítids ullals de la Baldovina,
damunt verda asprella, prop de la mansega
rauca la granota.
Ben lluny de les aus, el parot revola
per damunt del toll, i ben segur s'atura
sobre la canyola.
El renoc botit, amb pas insegur,
pegant tomballons travessa el camí
fent una ganyota.
La gambúsia menja larves de mosquit
al mig del sequiol,
i el fartet cueja el goig de ser viu.
Engul la garseta, en el malvinar,
goluda, contenta, com si fóra bresca,
un llambrígol llarg.
Dins de l'aigua soma serpeja l'anguila,
l'esmerla refila, i el rossinyol trina
entre els arrossars.