Tallers Gràfics Hostench (Barcelona), 1924
Se guanya pel pedregall el cim del turó de la Torreta de Cadí. Un gran munt de pedres formant un arrodonit emmurallat s'aixeca en lo més alt del turó. El punt de vista és superb, sense obstacles en tot el volt de la mirada. El panorama és excel·lent, parió al dels altres cims de la pròpia serra, amb varietats locals. L'efecte grandiós de timberes i pregones canals que rodegen el turó prolongant-se ençà i enllà és verament sorprenent i aterrador. És una bella miranda i un assenyalat punt geodèsic.
Se guanya pel pedregall el cim del turó de la Torreta de Cadí. Un gran munt de pedres formant un arrodonit emmurallat s'aixeca en lo més alt del turó. El punt de vista és superb, sense obstacles en tot el volt de la mirada. El panorama és excel·lent, parió al dels altres cims de la pròpia serra, amb varietats locals. L'efecte grandiós de timberes i pregones canals que rodegen el turó prolongant-se ençà i enllà és verament sorprenent i aterrador. És una bella miranda i un assenyalat punt geodèsic.
Establiment de Les Escaldes —1.350 m. alt. — sota l'hermosa barrancada de Coma Armada, en lloc descobert, en un estrep del Pic de Coll Roig, en el massís del Carlit. Domina un magnífic panorama, en part sobre muntanyes i en gran part sobre la Cerdanya. Gaudeix d'un clima sec i sa de molt bona temperatura en els mesos d'estiu. Estava concorregut especialment per famílies barcelonines abans de la guerra. Cóssos d'edifici capaços per a més de 400 persones, amb cambres ben arreglades, restaurant, vàries cuines apart per a famílies, sales de lectura i conversació, saló-teatre, amples terrasses i un magnífic parc, jardins i bones arbredes al voltant de l'establiment i dret al barranc de Coma Armada, ben hermosejat i convertit en lloc deliciós, amb molt bell saltant d'aigua.
Nou Sanatori a l'estil modern obert a l'hivern.
La cascada de les Escaldes cau en amunt de l'establiment, amb extremada força per alt i recte desnivell, llençant un blanc espurneig al rebotre per les roques. A curtes distàncies hi ha ponts que atravessen el riu facilitant no sols la comunicació de les dues bandes del parc sinó que afavoreixen ademés el bell aspecte i contemplació de la cascada. En el parc hi ha una preciosa varietat d'arbreda i està ornat per un petit llac. És un veritable paradís.
Abans d'arribar a l'establiment descriu la carretera una ràpida zigzagada per a guanyar altura.
Les galeries de banys estan ben disposades i tota la instal·lació hidroteràpica convenientment muntada: dutxes, aparells d'instal·lació, pulverisació, etc.
L'estació comenca l'1 de juny i termina l'1 d'octubre.
Aquestes termes eren ja conegudes en l'antiguetat, havent desaparegut tot vestigi dels banys romans, que existien encara en el segle XVII.
Bolvir
Bolvir —1.115 metres alt. — poble d'uns 400 habitants que té adjunt el poblet de Talltorta. És població de molt agradable aspecte, tenint molts edificis i alguna villa voltada de parc i jardí. El nucli principal de la població s'estén al recer d'un tossal i està dominat per l'església parroquial i la capella de l'Esperança. El veïnat d'Amunt a cosa de mig kilòmetre de distància es troba a l'envolt d'altre tossal, coronal per una alta torra quadrada de tres pisos, obra originaria del segle XIV i que és coneguda amb el nom de Torre de Bolvir. S'obira des de son cim un dels millors panorames de la Cerdanya.
La iglésia parroquial de Santa Cecília és un temple romànic, si bé modificat. La nau es complerta i té 17 metres de llarg; en la volta hi ha dos cupuletes obertes per a donar llum a l'interior del temple. Les voltes de les quatre capelles dels costats estan fetes a plena cintra. L'altar major barroc és obra del segle XVIII. L'absis en hemicicle te els paraments de pedra picada; s'obre en son centre una senzilla finestra i està surmontat per una senzilla ornamentació de fris dentellat. El campanar és una torra quadrada de tres pisos bastant alta, tota de pedra, coronada per una coberta de forma piramidal feta de maons. La porta, que s'obria abans en el costat de migjorn, fou traslladada al dessota del campanar; està formada per dos arcs en degradació, sustentat un d'ells, constituït per un senzill bordo, sobre dues columnes amb capitells esculturats, en un dels quals hi ha dos lleons i en l'altre dos aucells; el treballat és molt primitiu.
Dorres, 320 h., cantó de Sallagosa, 1.458 m. alt. Pot veure's junt a la carretera una font sulfurosa molt abundant, amb una petita caseta, en la que hi ha banyeres per als menesterosos. També hi han distints altres manantials sulfurosos en els voltants del poble i minerals argentífers en son terme. En una casa de Dorres, s'hi conserva un retaule bastant notable del segle XVI i en l'iglésia l'antiga Verge de Bell-lloc, moreneta de cara, procedent de l'ermita de son nom, que està situada dalt d'un turó a 1.088 metres altitud, a curta distància del poble.
Abans de la revolució del 93 havia format part d'un petit monestir de monjos servites. Des del cim de Bell-lloc se frueix d'un imponderable panorama de la Cerdanya i del massís pirinenc des de Cambres d'Ase al Puigmal i la Serra de Cadí; en el costat de llevant enllà del Pla de La Perxa s'alcen les muntanyes del Conflent i al lluny el Gallinàs; en el costat de ponent s'obiren les muntanyes de Meranges i d'Andorra. Prop del cim hi ha una font.
Estany Mal, trist, desert, sense vegetació ni herba tan sols; pedregall enorme, veritable olla; no se sent ni un aucell ni el més lleu remor; en l'aigua tampoc s'hi crien peixos, és l'estany maleït; no obstant son nom Mal designa més aviat fermesa, fortalesa, vigorositat que no pas malúria o maldat. La tradició l'embolcalla també amb son to tètric i sentimental. Conta que Herodes i Herodies plens de remordiments i divagant per les muntanyes, anaren a ofegar-se en aquest llac.
Té una forma bastant arrodonida i té uns 250 metres de circumferència per uns 4 de fondària. Se troba a 2.250 m. alt i està dominat pels esquerps penyalars del Serrat de les Perdius blanques —2.736 m alt.— El Castell de Lladres— 2.539 m. alt.— Dóna aigües a la Valltoba pel curs d'aigua que de son sobrant s'origina augmentat per les fonts que arreu en avall van brollant; porta la direcció vers a migjorn.
Des del pla se puja per un dolent rampant, pel caient nord de la serra. La gola del precipici s'obre al fons. És un mal passant per les cavalleries, que pateixen molt en els sobtats revolts, en els quals a son trepig les pedres s'esllavissen rodolant fressosament en avall. De tant en tant se troben petits reparadors amb clapades de bosc. L'últim tros és el més dret i esbufegador.
Coll de Prat Aguiló o Pas dels Gosolans —2.450 m. alt. — dalt de la gran nervatura de la serra del Cadí, entre els cims de Comabona, arrodonit en son cim, i el seguit dentellat de la imposant i majestuosa serra. Forma una cresta rocosa, molt esgalabrada i recta vers el costat nord. Son rampant és menys inclinat pel costat de migjorn en el cient de l'ensotalada coma dels Cortils.
Se frueix d'un preciós cop de vista de les timbes, penyalars, trencalls i cimals de la serra amb sos grans grops avençats i ses dentellades puntes. És superba la gran extensió d'estimballs paorosos i desballestament de roques que s'oviren en el llarg tirat de la serra, en son costat nord.
Canal de la Font de l'Osca, en el costat nord. La font està amagada en el sot de la canal. per a baixar-hi hi ha molt mal passant. Té d'atravessar-se per damunt d'un gros greny avençat enfora sobre el precipici i és menester guanyar-lo passant cama ací, cama enllà. Els pastors per a baixar-hi gairebé tots se descalcen. L'espai pregon que s'obre sota els peus és verament emocionant i a causa respecte. Els estimballs de desprenen a l'indret d'Ansobell i el Boscal.
L'aigua de l'amagada font és gairebé gelada, fina, pura i claríssima.