Políglota (Barcelona), 1920
La Pau de la Vall I
Qui cantarà ta verda pau
millor que la sonata del Valira
sota l’ala amorosa del cel blau,
oh, vall harmoniosa com la lira.
D’una petita visió II
Senyor; jamai cantaré l’espasa
sinó la llum del paisatge verd,
i aquella vella que en l’obaga es perd
amb l’ase.
De les Creus III
Damunt la pia oració del prat
fan com una ombra d’eternitat.
Del riu cap al tard IV
La cima brosta
la clara flor d’un núvol purpurenc,
i en la glòria vermella de l’avenc
el riu avar s’enduu l’or de la posta.
De les muntanyes V
Senyor, dins l’alta quietud de l’hora
mon esperit és ple de claredat,
perquè tinc les muntanyes a la vora
com un senyal de vostra eternitat.