Editorial Selecta (Barcelona), 1975
ESCENA VI
GISEMBERT
És Judit!... Allà va. Si es pogués veure
ton cor en est instant! La fel que et dono
que amarganta ha de ser per a tos llavis!,
Avui aquí serà; i és obra meva!
Què et valgué el separar-los si altra volta
jo els he acostat? Jo sol! I ara et pregunto:
com tu podràs desfer les esposalles!
I si consents; oh goig! Si consentisses
quin turment fóra el teu! Ni en lo sepulcre
la santa pau hi trobaran tos ossos!
Menys fóra ta dolor si els peus en brases
i sobre llit de serps te rebolquessis
avui, demà, tot temps! Mes no, follia!
tu no ho consentiràs; no pots voler-ho;
parlaràs a ton fill, i la vergonya,
del rostre al cor tornant, farà t'abrusis
en aqueix foc de ton pecat
que atia mon alè venjador.