Quaderns Crema (Barcelona), 1992
10 de juny de 1902
Hi ha una fressa constant, un xiuxiueig
a la vora del seu llit. Potser resen.
De la muntanya arriba una sentor
de pins que augmenta la calor de juny
i somia l'escuma de l'Atlàntic
i els rierols glaçats amb dones d'aigua.
Ara que tot s'acaba, amb la mà
acaricia la rodona post
del llit. Si de res li cal penedir-se
no és pas del seu orgull, ja fracassat.
Coneix prou bé l'escàndol i la glòria,
la pobresa, la fe, l'obediència.
Se sap a frec d'un bosc molt vast i obscur,
distint i igual a tots els que ha descrit.
"Mon sol pecat", pensa sota la vànova,
cercant entre les branques del record,
"ha estat de creure, Senyor, que tan sols
podia sobreviure en les paraules".
I acota el cap de cendra, moribund,
i veu geleres, ciclops i muntanyes.
L'eternitat tan fràgil que ell els nega
és allò que el fa etern entre nosaltres.