Editorial Selecta (Barcelona), 1970
Blanes, 1 setembre 1904
Estimat Fuentes: Perdoni que hagi deixat passar tants dies sense contestar les seves cartes del 18 (aquelles quatre ratlles, amb la mà, aquella mà d'home nerviós, que un sembla que el veu a tot vostè) i del 19 i 20; però vostè, que essent un gran laboriós té temps per a tot, no sap com els ociosos no tenen temps per a res; això em passa a mi, que ataleiat amb mirar el mar a totes hores i des de diferents punts de vista, visitar tots aquests indrets, conferenciar amb gent de mar i de terra, administrar gràcia i justícia a fes criatures, creure i fer creure a les dones (que de tots estaments són deu a casa, majors de 17 anys)... i després dormi, mengi, fumi, llegeixi el diari... vaja, no puc pas donar cap a tot... oh! la mandra que menen totes aquestes feines, i que és el mes gros treball. Doncs, ve-li aquí.[...]
Tornaré passada la Mercè. Mentrestant l'abraço,
Maragall
Blanes, 12 juliol 1904
Senyor Roura: Xics i grans, tothom diu per què no véns. Això és la gran vida i prova a tothom, i fan allò d'anar a peu descalç i se'ls pelen les cames, i vaja, que sembla impossible.
Llegeixo una novel·la de J. Verne d'aquelles que va deixar el tio Ricardo, El testamento de un excéntrico i és una lata de geografia de Baedeker dels Estats Units que tot sovint me fa quedar adormit. Ho aniré llegint fins que me'n vagi a Cauterets (dilluns) i ho deixaré allà on siga, perquè tant se val deixar-ho en un lloc com en un altre.
I de tots modos jo crec que no és sanitós llegir coses tontes; però, no llegint res, un té el vici de rumiar, i jo de seguida em vaig trobar que començava a escriure una mena d'assaig de «poètica», i això tampoc no és bo, de voler-se definir (encara que sia per un mateix) coses que per anar bé han de restar indefinibles. En fi, que estic a punt de demanar que em tornin a fer President de l'Ateneu... però no, hi ha el mar, que omple molt. Lo mal és que vora del mar hi ha gent... «jo a vostè ja el coneixia pels seus escrits...» adiós![...]
Joan
Blanes, 10 juny 1906
Anton: Doncs en aquesta pau de diumenge a la tarda t'escriuré de cara al mar. Aquí estem pacíficament i tots bons gràcies a Déu. Jo més descansat i tot de lo que em pensava, perquè ja ho deus saber que l'Oliver no pogué aguantar més les menudes però contínues intrusions en la direcció del Diario i se'n va anar fent-nos-ho saber, i naturalment, el seguírem tots els de la mateixa corda, i el marquès digué que Bueno. . En poc més de vint-i-quatre hores estigué tot dit i fet. I aquí em tens altra vegada deslliurat de l'obligació setmanal , i havent reimprès la traducció de Novalis. Tinc una sensació de deslligament molt agradable, sobretot per aquesta temporada d'estiu. Després veurem.
Aquí tot està igual que ara dos anys, però el camp molt més formós, perquè l'estiu no ha assecat encara res i hi ha moltes flors i gran verdor i ufana perquè l'any ha estat plujós. Encara fa prou fresca i, vaja, s'està bé.
Blanes, 12 juny 1906
He emprés de nou la traducció de Novalis, interrompuda ara fa un any, rellegeixo l'Eneida / la Crònica d'en Muntaner, miro al mar estès en terra, anem amb les nenes a collir ginesta per les costes, i amb la muller a caçar aviram per les cases de pagès, i estic content de la meva pau... i que duri.
Aquesta que jo faig, sí que és vida tranquil·la; perquè no es pensi pas que el traduir Novalis em siga un treball: és més aviat una recreació, i vaig fent-ho amb una sàvia lentitud (encara que m'estiga mal el dir-ho) davant la majestuosa ratlla de l'horitzó marí, veient les pausades feines dels pescadors en la platja i sentint els xiscles de les criatures i les orenetes.
Jo aquí vaig omplint-me plàcidament de sensacions tranquil·les: davant de ma finestra, el mar va mudant de colors amb les hores, mentres jo llegeixo el seu Virgili o vaig traduint, a poc a poc, Novalis. Després, cap al tard, me'n vaig amb les nenes a la dolça platgeta de Sant Francesc, ara tota plena d'olor de ginesta; o a l'altra banda, al bosquet de pins tan senzill i auster, a veure morir-hi el dia; i al vespre a casa, llegint i explicant a les tres grans la crònica d'en Muntaner, que les deixa totes meravellades.