Editorial Cruïlla (Barcelona), 2000
A dalt del poble de Derrís hi ha tres esglésies romàniques: la de la Mare de Déu de Bellero, que és com una ermita a la sortida del poble per ponent, la de Sant Pere de l'Abadia, que ara feia de casa del capellà, i la principal, dedicada als sants Just i Pastor, una mica «arreglada» segons el gust neoclàssic. El campanar també ha estat tocat per encabir-hi una campana més grossa. Crida l'atenció que l'església fa l'efecte de tenir dos campanars, l'un, com els que estem acostumats a veure, i l'altre, separat de l'edifici però dins del mateix clos i que es com una mena de torre de muralla, on ara hi ha el rellotge. En diuen comunidor. Tanca una placeta al davant de la porta principal, des d'on es pot entrar també al cementiri. Dins de l'església hi havia un retaule gòtic, que van empaquetar i van enviar a Lleida. Almenys aquest es va escapar de la crema.
Però ara m'he d'encarar amb la realitat: encara no he arribat i ja em presenten un cas que m'ha fet conèixer de cop la gent i el país, que m'ha fet reflexionar Sobre la vida que tenen alguns habitants del Pirineu i sobre el caràcter que els impulsa a desconfiar de tot i de tothom. El meu primer cas ha estat l'aixecament d'un cadàver al poble de Derrís. Acompanyat de la guàrdia civil, hem anat en tartana fins a Esterri d'Àneu i, des d'allà, he hagut de pujar al poble a cavall. Imagina'm muntant un matxo!
Derrís és un poble gran, massa gran per ser tan amunt de la muntanya, massa aïllat per haver-hi tanta gent, massa estrany sota l'aparença idíl·lica d'una vida pastoril. Imaginar que tenen el cementiri en el millor mirador del poble sobre la plana d'Esterri. Quin poble deu ser aquest, que reserva el seu millor balcó per als morts? Se m'ha acudit d'insinuar que el cementiri era un lloc agradable i he estat mereixedor de la més cruel de les burles per part del capellà de la parròquia. Veig que els cementiris, al Pallars, poden ser com un jardí, però ningú no els considera precisament un lloc apropiat per gaudir de la vista.
El cas és que un pastor ben jove ha estat trobat mort en una cabana arran del bosc. Ha estat materialment esventrat, amb una ferida horrible des del sexe fins al pit que ha escampat el budellam per la cabana. El metge també ha pujat amb mi i m'ha fet notar que la ferida era tan fonda que havia arribat fins al cor. Quan he donat l'ordre d'alçar el cadàver, o més aviat d'arreplegar els trossos de cadàver, no ha aparegut ni el cor ni els òrgans sexuals. Hem enterrat un cadàver incapaç d'estimar, en tots els sentits.