Centre de la Cultura Catalana (Andorra la Vella), 2002
Meritxell, llum de migdia,
Estel caigut a la falda
D’una donzella, Maria,
Ets llum d’un poble que malda
Per fer, rutilant, sa via.
Navega, poble, amb el vent
Que tensa els llibants de popa,
Al nord tens l’impuls creixent
Que et ve de la vella Europa
I, a migdia, el teu jovent.
A l’embat del foc i el gel,
Tens tan amples horitzons
I tan poderosa arrel,
Que et són àncora els Pessons;
La vela, la neu i el cel.
Si la Mare et va al davant,
La força, unida, és més forta.
Treballa la pau, constant,
Puix tens la pau a la porta,
La llibertat t’ha fet gran.
Clarícia, esclat, Meritxell,
Tu n’ets l’ànima, d’un poble
Sempre jove de tan vell.
Andorra, avant! Forta i noble!
Que tens l’ànima d’un poble
De dring antic i novell.
Casamanya és el cim príncep. Mossèn Cinto és el sobirà dels escriptors i dels poetes que han cantat el Principat d’Andorra. Vós, mossèn Cinto, guanyàreu el cim el 30 d’agost de 1883. Els vostres versos han convertit el cèrcol de cims: Meners, la Serrera, Enclar, Bascaran, Meranges, Salòria, Rubió, Montsec, Fontargent, Carlit, Arièja, en braços enllaçats per dansar-li una bella —la més bella— i eterna sardana. Fou la vostra primera excursió a un pic Andorra de 2.740 metres. La vostra presència —vós poeta universal perquè ho sou primerament dels Pirineus— proclamà que les muntanyes no són murs de Berlín que separen i marginen els pobles. Les muntanyes són els braços que formen la rotllana de la germanor. Som en la mesura que hi ha els altres: «No és bo que l’home estigui sol». Les persones som ens comunicatius per essència: «Perquè us estimo us dic totes les coses que sé del Pare». La solitud absoluta és inhumana. Casamanya, al cor de les Valls, representa una paràbola bíblica, la de l’Arca de l’Aliança. Un poble és si té voluntat de ser i si els altres el reconeixen com a tal. La fredor, la timidesa, la desconfiança, la desorientació, la falta de preparació política pel que fa als símbols generadors d’esperit nacional, em deixa bocabadat. Els vells andorrans suaren el títol que la història els ha concedit: el de poble acollidor. La llegenda Virtus, Unita Fortior del portal de ca la Vall ha esdevingut monument en el Casamanya. Els Valires del Nord i d’Orient besen nit i dia el peu de Casamanya per agrair-li que els agermani en forma de lira que canta a la Mare i Patrona dels ciutadans d’Andorra: «Fa música a ses plantes lo Valira, / que d’Ordino a Soldeu, harmoniosa, / té la figura d’una immensa lira / de braços de crestalls». A tota persona bona que entra a la rotllana, gràcies; perquè ara és la nostra companyia, la nostra riquesa, el nostre bategar. Meritxell, mare dels andorrans, ensenyeu-nos la unitat.