El Temps, 13 de maig (València), 1991
—A més de l'autocensura, ¿els llimaven molt les històries? Perquè suposo que de tant en tant, intentàveu passar-ne alguna, ¿no?
—Ambròs: Ho intentaves, però no ho aconseguies. Hi havia algun moment que veies un personatge atacant un altre i no hi havia armes.
—V. Mora: Això va ser durant un temps; feren traure els punyals i les espases, que vam haver de raspar. Això se li va acudir a una senyoreta, delegada de censura, que volia fer mèrits davant dels seus jefes. Però els personatges, sense armes i amb puny alçat, encara eren més subversius.
—I els seus guions, Mora, ¿què aportaven de nou?
Humor... i que el personatge no era un solitari, sinó que tenia amics. Tampoc no era encarcarat, com altres. I sense el grafisme de Miquel que possibilita la comunicació immediata, hauria estat, com tants altres guions meus, un guió fracassat. Per a mi, ell és l'historietista millor i el que millor ha interpretat el que jo volia dir.
—¿A què respon el fet que es repeteixi el mateix esquema de tres personatges protagonistes a «El Capitán Trueno», «El Jabato» i «El Corsario de Hierro»?
—V. Mora: Decidírem aquesta fórmula per El Capitán Trueno i, en veure que funcionava, la vam continuar aplicant. Era més divertit que l'heroi anés acompanyat.