Centre de Lectura de les Terres de l’Ebre (Tortosa), 1999
Bando Real
La primera campanada
de les dotze per s'hi toca.
Lo soroll poc a poc para,
es que l'"Àngelus", la "Cinta"
toca grave, acompassada.
De repent lo brunzit viu
de la "Prima" sents que esgarra
los espais, i com senyal
de foc en nit de ventada,
posa a tots en moviment.
Los morterets fan la salva,
les campanes van al vol,
ja rebrilla la dolçaina,
rompen a tocar les músiques
i augmenten la saragata
los carrolls de gent que baixen
de per dalt de Santa Clara,
Sant Dominguet i del Rastre,
del Garrofer i Barbacana,
espargint tant gran remor,
que sembla una barrancada
que en comptes d'aigua, alegria
per tota Tortosa escampa. [...]
Les campanes que no callen;
les músiques, la dolçaina,
les cucaferes, los nanos,
lo gegant i la geganta;
les colles de forasters,
lo brincar de la quitxalla,
lo rialler de les cares;
i aquell "no se què" que llança
tot lo que viu i respira,
diuen de manera clara
que el "Dissabte de Cinta"
és vespra de gran diada:
i és que tota bona festa
comença per la vesprada.