Edicions 62 (Barcelona), 1979
I aquell mateix jorn, l'almirall, amb totes els homes de mar anà al coll de Panissars. I aquella nit no sap Déu quina nit tingueren els francesos, que cap pogué distreure's ni dormir, sinó que tota la nit se sentiren planys i gemecs; que els almogàvers i servents de mainada i homes de malferien per les esponeres de l'host, i mataven gent i trencaven cofres; que més gran estelladís de cofres hi sentíreu que si fóssiu en un bosc i que hi hagués mil homes que no fessin sinó estellar llenya.
I per això començ al fet del dit senyor rei En Jacme [el Conqueridor] com jo el vaig veure, i senyaladament lo viu que jo era fadrí. I el dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, i posà en l'alberg de mon pare, En Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d'aquell lloc i era al cap de la plaça.
I això sé jo per ço com era fadrí, i el dit senyor rei de Castella [Alfons X] i la reina jagueren aquella nit en la cambra de l'alberg de mon pare, on ja vos he contat que el damunt dit senyor rei En Jacme d'Aragó havia posat; sí que, per ço com lo rei de Castella i la reina ensems foren, aquella féu hom un portal de l'alberg d'En Bernat Rossinyol, que tocava amb l'alberg de mon pare, per on lo rei passés a la cambra de la reina; i així per vista, no per oïda, vos puc dir açò per cert.
Perquè, per tots temps, aquell que sigui rei d'Aragó, és molt tingut de fer bé a la vila de Peralada en general i en especial a tothom qui d'ella sigui, i així mateix al senyor de Peralada, com ben podem saber que en servei del senyor rei d'Aragó perderen tot quant tenien. Que jo i d'altres que en aquella hora hi perderen, hi perdem gran cosa d'allò que teníem, i no hi fórem tornats per habitar, ans som anats per lo món cercant consell amb molt mal i amb molt treball i molt perills que n'havem passats, i dels quals la major part ne són morts en les guerres aquestes que la casa d'Aragó ha tingudes.
I com lo lleny armat fou partit de Barcelona, En Ramon Marquet i En Berenguer Maiol feren recollir tothom, i armaren setze galeres que hi havia adobades. I lo lleny armat trobà l'almirall en la mar; i con l'almirall hagué vista la lletra d'En Ramon Marquet i d'En Berenguer Maiol, ell féu la via del cap d'Aiguafreda; i de nit ell pres terra a les Formigues, i aquí ell donà part a la nit. I hagué ordenat amb totes les sues galeres que cascuna galera tengués tres fanals aparellats: un a proa, altre al mig i altre a popa, per ço com, si les galeres del rei de França venien de nits, que tantost los fanals fossen encesos, per ço que coneguessen les sues galeres, i que los enemics se pensassen que en cascun fanal hagués una galera. E per aquesta provisió que l'almirall féu, se guanyà tot lo fet, que així com ell ho pensà, així esdevenc.
I com fou pres de jorn, l'estol del rei de França passava amb lo faró davant, i tantost com l'almirall lo veié venir, féu armar la gent; i encontinent ell tramès dos llenys armats per descobrir, i tantost tornaren i armaren, i dixeren a l'almirall que tot l'estol del rei de França era. I l'almirall féu la llur via, i mès-se entre la terra i ells; i com fou amb ells, a colp los fanals foren encesos, i van ferir en ells. I aquí veérets llances i dards volar i ballesters en taula jugar. Què us diré? Que abans que fos jorn, l'almirall los hagué desbaratats, i n'hagué cinquanta-quatre galeres, i quinze que en feriren en terra, de pisans, i setze de genoveses qui es n'anaven ja defora ensems, per paor d'açò; i no esperaren res, mas que feren la via de la mar i anaren-se'n en llur terra. I com fou jorn, l'almirall reconec les galeres i hagué vist que en terra n'havia quinze qui eren de pisans, i foren-se esfondrades en terra; i els galiots de l'almirall tragueren-ne tota la roba, i mete-ren-hi foc.
17
E com la dita ciutat hac presa e poblà-la tota de catalans, e així mateix Oriola e Elx e Guardamar e Alacant, Cartagènia e en los altres llocs; si que siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, són vers catalans e parlen de bell catalanesc del món; e són tots bons d'armes e de tots fets. E pot hom dir que aquell és dels gracioses regnes del món: que en veritat vos dic que entre tot lo món jo ne altre no pot saber que dues províncies sien mellors ne pus gracioses de totes coses com són lo regne de València e el regne de Múrcia.