Edicions 62 (Barcelona), 1978
Cançó del campanar de Taüll
El campaner de Taüll
porta una barba tan blanca
com la del bon Pirineu
i una cabellera llarga;
té un didal de mar als ulls
i el xaloc a la mirada;
és tan alt com el cloquer
i més vell que la campana.
Un pit-roig al finestró
l'ha desvetllat a trenc d'alba
i el campaner de Taüll
ha enfilat, corrents, l'escala,
calçat amb esclops de sol,
a dir el seu somni d'albada
al tornaveu de la vall.
I ha desfermat la campana.
Qui l'ha sentit de primer
ha estat el vell del vilatge
d'Erill la Vall, que no dorm,
i després el vell de Caldes
i després el de Boí,
que són gent de la contrada,
i s'ajunten amb delit
a la crida inesperada.
Així s'encenen al vent
la gent de Ponts i Oliana,
la d'Andorra i de Bellpuig,
la de Portbou i l'Escala,
de Ripoll i la Bisbal,
la de Berga i de Terrassa,
la d'Amposta i el Masnou,
la de Valls i Vilafranca...
Les batallades, a peu,
també fan la serralada
i incendien Perpinyà,
Argelers, Ceret i Prada...
I se'n van a Manacor,
a Maó i a Eivissa, en barca,
i a Gandia, Vinaròs
i Guardamar, en tartana.
El campanam revoltat
fa tremolar tot el mapa,
que s'agita com un mar
i que aixeca grans onades.
I el campaner de Taüll,
des de dalt de la muntanya,
campaneja com un foll
perquè no s'apagui l'aire.
Cançó de la pagesa de Riner
Un bon matí d'abril,
de bona horeta,
em vaig trobar un minyó
a la fonteta.
Em vaig trobar un minyó
a la fonteta
que em va parlar d'ocells
de l'airineta.
Em va parlar d'ocells
de l'airineta
i em va ensenyar a dormir
damunt l'herbeta.
Em va ensenyar a dormir
damunt l'herbeta
i em va aixecar amb un dit
la faldilleta.
Em va aixecar amb un dit
la faldilleta
i em va posar la mà
a la cuixeta.
Em va posar la mà
a la cuixeta
i em va deixar un cuquet
a la pometa.
Em va deixar un cuquet
a la pometa
un bon matí d'abril,
de bona horeta.
Cançó del drac de Santllorenç del Munt
El drac de Santllorenç del Munt
ens va venir del sec ponent,
vestit de crestes i de fum
i armat d'espines en el vent.
Fa ja cinc segles que retruny
en un llenguatge foraster
per la cinglera i per la vall,
per dins les cases i el carrer...
...que ens roba vinya, oliva i blat
i ens rapta els fills al rierol;
que ens crema els llibres i els flautins
i ens fa gruar la llum del sol.
Però la cresta és de paper
i les escates de cartró;
la carcanada és un fustot
i la mirada és de llautó.
El drac de Santllorenç del Munt
s'escolarà pel fosc ponent,
amb l'ala dreta arrossegant
i el cor negat en un torrent.
Cançó dels saliners de Gerri
Vora la Noguera
la lluna ha sembrat
la llum a les eres.
Vora el rieral
seguem i collim
la flor de la mar.
Cançó de barri
Al Clot de la Mel
hi mena un camí
que sembla perdut
i sense padrí.
Però els vianants
hi passen seguit
tornant del taller
on filen la nit.
Pel Clot de la Mel
hi corre la mort
amb moto rabent
que ronca de nord.
Però, d'amagat,
hi creixen clavells
i nens espigats
amb sol als turmells.
El Clot de la Mel
és un fruiterar
que s'ha esgarriat
per un bardissar.