PAM (Barcelona), 1996
Poesies, molt poques n'he escrit en mon nadiu llenguatge; però deu un conèixer per quin camí el crida Déu, i a mi no és certament pel dels Jocs Florals. En prosa catalana aquest és mon primer ensaig [...] Temps fa que no parl de catolicisme, d'ençà que els periodistes el posen a l'encant; ni parlaria tampoc de catalanisme d'ençà que reinen a Catalunya, fins aquí proverbialment sensata, certes corrents d'integrisme lingüístic, si no comptàs amb les simpaties i plena confiança de la major i millor part dels catalanistes, qui no veuran en les meves indicacions sinó la més alta mostra coral de fraternitat.
En la coronació de la Mare de Déu de Lluc (fragment)
Ama els penyals la Verge soberana,
que son graons pel cel on resideix;
ama els penyals i, escollint-se peana,
en los de Lluc son trono estableix;
ama els penyals d'on baixa aigua viva,
per fer brollar de gràcies manantial;
ama els penyals, els de pujada aspriva,
que amb fe i treball la suplica més val.
En l'aire pur, com la intenció amb què prega
lo cor feel, Maria se complau,
en l'aire que per lo bsoc gemega,
i pels barrancs mermula i siula brau;
en l'aire pur de reures i d'auzines,
de flors silvestres, de sutils perfums,
qui, despertant inspiracions divines,
mata passions, nodreix sanes costums.
Entre niguls que tresquen per la serra,
d'estiu volant, d'hivern posant-hi rel,
entre niguls s'assenta aquí en la terra
com per semblant la pinten en el cel;
entre niguls qui a la devota imatge
dosser d'encens li fan al descobert,
i sota els peus rendeixent-li homenatge
per lo baix món que allà en els plans se perd.