(Presència), 2011
Feia vint anys que no dormia a Solsona. Com que hi tinc un sopar de compromís i no vull conduir de nit per tornar a casa -ja tinc una edat-, agafo una habitació al Sant Roc. M'hi havia hostatjat quan era una pensió decadent, una mica sòrdida, freqüentada per solitaris viatjants de comerç que hi mataven les nits jugant a la botifarra. Ara és un luxós hotel de quatre estrelles, amb uns acabats interiors i uns serveis al client que fan honor a la bellesa de l'edifici modernista que l'acull, obra de l'arquitecte Bernardí Martorell per encàrrec del traginer Galtanegra, que hi tenia les quadres als baixos (ocupats avui per un petit spa amb sauna i jacuzzi: dels abeuradors de les mules a l'hidromassatge).
Dormo malament, com sempre que ho faig fora. No deu ser perquè el llit no sigui ample i confortable, potser massa ample. A quarts de set em desperto i de seguida em convenço que ja no enganxaré més el son. Em llevo, em dutxo, em vesteixo, baixo a recepció. No posen l'esmorzar fins a les vuit. Com que no tinc cap pressa, surto al carrer, per fer temps. Podia haver-me esperat a la saleta, repassant els diaris del dia abans, que no m'havia vagat de llegir. Però més m'estimo donar un tomb: els diaris sempre els tinc, Solsona no.