Impremta Ventayol (Terrassa), 1913
A Sant Llorenç del Munt (fragment)
(Cant de l'excursionista)
N'han passades centúries i centúries...
I rodejat com sempre de boscúries
En la plana s'aixeca el Sant Llorenç;
De la mansió dels monjos habitada
Sols n'he resta l'Església restaurada
Que en rep dels boscos un perfum d'encens.[...]
D'allí es domina del Vallès la plana,
I a tota nostra terra catalana
Hermosa la veureu als vostres peus:
I des d'aquella mola gegantina
La immensitat del mar també es domina
I els cims nevats dels nostres Pirineus.
Quan la furiosa tempestat estalla
I el mariner que atribulat batalla
Perdut enmig del mar tal volta es creu,
Amb nou coratge i més tranquil respira,
Si el cim de Sant Llorenç llavors obira,
Que és el primer que del Llevant se veu.
D'allí dalt a la dreta i a l'esquerra
Vereue els dos gegants de nostra terra
Montserrat i Montseny, com dos germans
Que amb les serres que tanquen nostra plana
Talment sembla que ballin la sardana,
Totes cofoies de juntar les mans. [...]
En l'antiga masia de "Can Poble"
De Sant Llorenç el Comte de cor noble,
Hi ha alçat esplèndid sobre roca dura
Son casal sumptuós, que és son hostatge,
En siti hermós, en el millor paratge,
que s'alça airós en espadada altura.
I abans d'arribar al fi de la jornada,
Troba allí el caminant font regalada
I fresca ombra que a descansar convida;
I en aqueixa mansió tranquil·la i bella,
Hi ha restaurat dit Comte la Capella
Que a la tradició vella dóna vida.
Amb plaer la cima el vianant alcança,
I a la meta arribant de sa esperança,
Com d'un alt mirador la barana,
De Sant Llorenç des de la mola estant
A nostra Catalunya veu més gran,
Tot esplaiant la vista per la plana.