Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 6 de setembre de 1229, les platges i les cales de Salou van contemplar la partença de l'armada del rei Jaume I a la conquesta definitiva de Mallorca. Just en el monument dedicat a aquest rei i a rememorar l'efemèride és el lloc indicat per llegir uns fragments de la crònica del Llibre dels feits, que narra com va anar tot plegat, els dubtes i les certeses que es plantejaren davant de tan arriscada acció. També, un sonet de Jordi Gebellí (Reus, 1932 – 2004), d'abrandat to nacionalista, ens servirà d'homenatge a la gesta reial.
I fo pres sagrament de tots los nobles que el primer dia de maig fossen a Salou tots amb llur aparellament per passar a Mallorques, i que no hi fallissen. I aquell dia fom-hi nós, i estiguem aquí entró [fins] a entrada de setembre en aguiar lo passatge, i esperant naus, i llenys i aglees que ens venien: i per ço esperàvem tant que l'estol a Cambrils; i la major partida, on nós érem, fo en lo port de Salou, i en la plaja; i els altres foren en Tarragona, car eren d'aquell lloc. I la quantitat de l'estol fo aital que hi hac vint-i-cinc naus complides, i divuit tarides, i dotze galees , i entre buces i galiots cent. I així foren cent-cinquanta llenys cabdals menys de les barques menudes.
I, enans que moguéssem, ordonam l'estol en qual manera iria: primerament que la nau d'En Bovet en què anava Guillem de Montcada que guiás e que portàs un faró de llanterna, i la d'En Carrós que tingués la reraguarda, i que llevàs altre faró de llanterna. I que les galees anassen entorn de l'estol, que si neguna galea vingués a estol que s'encontràs amb les nostres galees. I moguem lo dimecres matí de Salou amb l'oratge de la terra, car per l'estatge llong que havíem feit tot vent nos era bo, sol que moure nos pogués de la terra. I, quan viren los de Tarragona i els de Cambrils que l'estol movia de Salou, feren vela, i faïa-ho bell veer a aquells que romanien en terra i a nós, que tota la mar semblava blanca de les veles, tan era gran l'estol. I nós moguem en la darreria de l'estol, en la galea de Montspestller, i faem recollir ben mil hòmens en barques que volien anar amb nós, que ningú no hi passara. I, quan nós haguem anat entrò a vint milles de mar mudà's lo vent al llebeig, i vengren los còmits de la nostra galea a nós amb acord dels nauxers, i dixeren:
—Senyor, vostres som naturals i som-vos tenguts de guardar vostres membres i vostres cors, i de donar a vós bon consell a tot nostre saber.
I dixeren:
—Aquest temps de llebeig que nós havem no és nostre ni de vostre estol: ans vos és tan contrari que no en porets pendre en tota l'illa de Mallorques: i per nostre consell vós fariets la volta, i tornariets a terra, que Déus vos darà temps en breu per què porets passar.
I nós quan haguem oïda la llur paraula i llur consell, dixem-los que esta cosa nós no faríem per re, car molts n'hi havia qui eren en llurs naus que per lo mal que els havia feit la mar se n'eren fuits, que no eren gosats passar amb nós, i si nós tornàvem en terra que ens desempararien, si doncs no eren hòmens de valor. " I nós anam en est viatge en fe de Déu, i per aquells que no el creen, i anam sobre ells per dues coses, o per convertir-los o per destruir-los, i que tornem aquell regne a la fe de Nostre Senyor, i pus en nom d'ell anam, havem fiança en ell que ell nos guiarà."
L'estol
I ara adéu, capità de les naus que un matí
salpaven a tot drap, de dret a la conquesta
de l'illa de Mallorca. Solcaves el camí
per a eixamplar la terra, que encara fa requesta
per tantes rutes velles. Torna, Conqueridor,
desvetlla't a Poblet! Porta la teva espasa
que allí tens embeinada. Redreça l'horitzó
que pertoca a la Pàtria. Que el sol ens entri a casa
esgarrinxat amb punxes de la rosa dels vents.
¿No sents encara el crit dels nauxers combatents,
encarnat al mestral que regira les cimes?
Tots t'esperem, no ens diguis que ara ja tant t'estimes:
Salou té a punt l'exàrcia. Si cal, de sol a sol,
ja sargirem les veles per a un novell estol!...
Altres indrets de Salou: