Autor:
Prudenci Bertrana i Comte
Obra:
El vagabund
, 1985
Pàgines:
100-101
Al cap de vint minuts escassos, Olivier i l'Aspriu entraven a la "Comuna". Varen haver de córrer per a arribar a temps al "Vi d'honor". El francés estava d'allò més interessat que el seu amic fos testimoni de totes les expansions felibrenques i se'n tornés a Catalunya ben convençut del que realment eren i significaven.
La Sala dels Matrimonis és una estança no massa gran, llarga i estreta, pintada de verd amb una escultura de bronze per tot adornament.
Ara ressonava amb les vibrants estrofes de La coupo santo. Brava i litúrgica cançó que els felibres entonaven dempeus, amb el braç esquerre enlaire, punyint la copa de xampany, i amb l'altre braç estirat com juramentant-se a complir algun acte heroic, cruent i tenebrós. L'aire d'assemblea clandestina, de conjura sectària que tenia aquesta reunió de poetes, presidits per la mústiga beutat llenguadociana, va impressionar Innocenci. L'impressionava també la fatxa dels congregats. A penes n'hi havia un que no fos de complexió atlètica i de proporcions estatuables. Hieràtics, vestits de negre, cenyits de cos, amb llurs barbes, bigotis i masclets i, sobretot, amb llurs cabelleres llargues que els encortinaven el clatell tenien un admirable caient de figures llegendàries. Semblaven immortals dipositaris de la Fe i de l'Amor dels temps de dama Isaura, vestits a la moderna, però encesos de la mateixa flama dels primitius trobaires, no tan molestats pel dejuni ni tan afligits per uns desgraciats amors com ells, dit sigui en justícia.
Finida La coupo santo, buides les copes, esgotat el vi, un senyor pujà a la tribuna del fons de la sala i començà a picar de mans per tal que l'atenguessin. Aconseguit un silenci relatiu, féu avinent la immediata celebració dels Jocs Florals rossellonesos.
