Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ulldeter és un circ muntanyós del Pirineu Oriental situat al nord de Setcases. El seu nom prové del fet que acull el naixement del riu Ter. Unit pel nord-est amb el circ de Morens (i limitats tots dos al nord per una carena que els separa del Conflent i, per tant, de la vall del Tet), està emmarcat pel pic de la Dona a l'est (2.704 m), el pic de Bastiments (2.881 m) al nord, i el Gra de Fajol (format pel gra de Fajol de Dalt, de 2.706 m, i pel Gra de Fajol de Baix, de 2.536 m), al sud-oest. Aquests estan separats pel coll de la Marrana (que separa el Gra de Fajol Alt del Pic de Bastiments), que dóna accés a la vall del Freser. Situats als entorns del refugi i afrontant alguna d'aquestes panoràmiques llegirem tres textos de Joan Maragall, Cèsar August Torras i Joan Coromines, respectivament, que en èpoques diferents feren excursionisme per aquests entorns.
Amunt, amunt... El riu es fa prim, gairebé ni es veu entremig d'aquelles esllavissades grandioses que se'n diuen els Racons, devastació sublim com de muntanyes senceres que un temps foren i després haguessin caigut totes plegades desmembrant-se i desfent-se en confós enrunament de blocs gegantins tirats de qualsevulla manera per aquí-en-enllà, verges de petjada humana, sense ni una herba, abandonades, i que semblen estar-se queixant perpètuament amb un horrible bram silenciós, inacabable, de soledat i mort. I alçant-se damunt d'aquesta devastació, el Gra de Fajol, el pic trencat, de color de rosa, altíssim, ideal, com si toques el cel, ja.
Al peu d'aquest i del Puig de Bastiments, en una ampla fondalada pedregosa amb alguna taca d'herba curta i miserable, prop l'enderroc d'una barraca de pastors abandonada, i entremig d'un gran apilotament de roques, brolla amb feble vagit una font d'aigua molt freda. És el Ter que naix.
Era migdia. Un migdia clar, sense núvols, sense ni un tel de boira, cosa estranya en aquelles altures. Asseguts en les roques pelades, entorn de la font, sota el pàl·lid sol de les muntanyes, menjàrem un bocí amb aquella fam malaltissa de l'home de ciutat que puja a muntanya per vint-i-quatre hores.
La forma del Xalet és típica i pintoresca i apropiada en son tirat i en sa construcció a l'objecte a que ve destinat i al lloc que ocupa, essent fort per a rebre les empentes del mal temps i sofrir la cruesa de l'hivern, crudel de debò en aquesta regió, agomboiant-se sovint la neu fins a mig colgar-lo. Murs i volta són tots d'una peça i les pendents són molt accentuades per a que la neu no s'hi aturi. Tot son exterior està enquitranat i son negre colorit i el vermell de la fusta de les finestres li donen un aspecte original i gairebé podríem dir-ne diabòlic.
Les humitats que en els primers anys apareixien en la part interior han desaparegut del tot; després d'algunes reparacions efectuades i de l'enquitranament exterior fet tal com se practica en la generalitat dels Refugis Alpins. Avui està del tot confortable, sec i abrigat.
Els últims avets s'acaben ací, el corriol puja pel serrat despullat, cobert només d'un poc d'herba. A mà esquerra les muralles del Gra de Fajol cauen sobre uns clots d'una nuesa impressionant habitats solament pels apilotaments de rocs que cauen de la muntanya; a la dreta el riu corre per sota d'una gran congesta, on s'engolfa més amunt en sortir de la darrera cascada; sobre d'aquesta, dalt d'un turó avançat, està construït el Xalet. Després d'un últim repòs per refrescar-me amb les aigües fredíssimes del riu i donar-me forces amb una ampolleta d'anís que porto per a aquests casos, travessat de nou el riu, faig la darrera pujada i arribo a les 8.50 amb les últimes clarors del dia al Xalet, situat en un ample circ de desoladora soledat.
Amb tot i no haver començat encara la temporada (que s'inicia el 15 de juliol), està habitat per una colla de caçadors d'isard i per dos treballadors enviats pel Centre per apariar el camí de Núria, espatllat per les neus de l'hivern i acompanyats del guardià de la casa. Així és que, després de fer-me el sopar al defora a la claror de la lluna plena aprofitant l'agradable temperatura, mentre en les fondalades se senten els lúgubres glapits de la guineu, puc jeure sobre tou en un llit fet en la sala comuna amb un matalàs estès a terra i dues màrfegues, on passo la nit dormint sense interrupció a despit de la humitat.
Altres indrets de Setcases: