Passeig Maristany

Mentrestant, a casa del venerat cirurgià de Camprodon només es vivia per la delicada filla. La gelosa senyora Clara es desfeia per a buscar-li tota mena de requisits mengívols. El mateix senyor Serapi se l'emportava a passeig cada dia quan el sol era ben alt, i a cada punt reposava i la distreia amb explicacions senzilles de la his­tòria de les plantes o de les coses que havien passat a la vila mentre havia estat fora. I ella, fot deixant-se dur de la seva instintiva gratitud, de vegades s'asseia al peu dels alts pollancres que ombregen el corrent del riu, li llaçava els braços amb les seves mans i el mirava amb una mitja rialla infantil, i besava, amb els llavis acalorats del cansament, el front morè de l'amorós vell. Un dia, en un d'aquests bonics moments que el seu pare gojava de veure com millorava el color i la força de la noia, sentiren sobtadament damunt d'ells el falaguer piulejar de dues orenetes que enjogassades es perseguien, i que desaparegueren com una exhalació. Si mai sorpresa agradable ha fet tremolar d'alegria el cor d'una nina, foren aquells ocells simpàtics, romeus venturosos, que venien a dur a la vila les primeres noves del bon temps. Així que la Julita les va veure, va aixecar-se lleugera com elles, i corregué dos passos, i les mirà embadalida fins que se li perderen pel brancatge espès dels arbres. Ben segur que aquelles alegres companyes de les primeres flors, aquell any, perquè la Julita hi era, havien arribat més aviat a Camprodon.

Els llocs d'esbarjo o reunió, són els cafès d'en Cisco, Rigart, Manel o del Centre i altres més escampats per la població,

L'Esbart Camprodoní és un nou Casino fundat per camprodonins entusiastes de la llur terra en el que hi tenen cabuda també els forasters de la Colònia. Ocupa l'antic edifici de la Unión Veraniega, situat en molt bon punt de la població, encarat amb el passeig de la Font Nova, amb sala-teatre  i salons per a cafè, billar i tresillo.

Els atractius principals de Camprodon són: el seu magnífic clima d'estiu, veritablement primaveral, els preciosos voltants i les riques i abundo­ses fonts. Això fa que en aque­lla època de l'any augmenti la població, doblant-se quasi bé amb la colònia forastera. Els pi­sos que es lloguen a l'estiu moblats són en gran nombre i se'n troben de tots preus i condicions. S'han anat construint a Camprodon, engalanant ses vies i passeigs i donant-hi vida i animació, noves cases, villes i chalets, alguns de molt bon gust, pertanyents a famílies forasteres.

Si el Camprodon antic pot detectar-se al passeig de la Trigona, medieval l'arc i les parets d'heura, el nou i del futur troba el seu símbol al camp de golf. I el passeig de Maristany d'alguna manera els resumeix tots: el foraster, el senyorial, el turístic, el de la facultat autòctona d'aprofitar la circumstància. Prodigiós passeig romàntic, espaiós, solitari, amb els altíssims pollancres, amb les cases esplèndides i els seus amples jardins de cedres, avets, pins. A Barcelona, el Doctor Robert, il·lustre també com a polític catalanista finisecular, enviava els seus pacients a prendre els aires de Camprodon. Així va créixer aquest passeig circumdat pels xalets de sòlides famílies burgeses. Les damisel·les delicades, els carruatges ufanosos, els senyorassos amb copalta. Els sospirs dels crepuscles... D'altres famílies més modestes s'instal·laven al mateix poble. I els excursionistes trescaven eufòrics pels caminois seguint la petja del pioner Cèsar August Torras.

Sens dubte, els vilatans només eren els seus servidors. No hi havia matrimonis mixtos. Però el temps treballa pels qui treballen. Ara l'entesa és bona, Camprodon els reuneix a tots, estiuejants i fills del poble. El Camprodon pacífic dels dies feiners d'hivern, a vegades cobert per la nevada, és ja diferent els dissabtes i diumenges. I un altre a l'estiu, perquè l'estiueig no sols continua, sinó que últimament creix, la gent mig cansada de la platja explotada fins al deliri i dirigint la seva atenció a la muntanya fresca i nova.

Durant la guerra civil una de les vil·les del passeig de Maristany, la de can García de Baix, fou requisada durant uns pocs mesos com a residència d'un altre metge i polític, Juan Negrín, president de l'últim govern de la II República espanyola, quan aquesta s'anava desfent, quan emigrava vençuda cap a França. A can García de Baix, davant els pollancres patèticament despullats per l'hivern, a Negrín li devia rodar el cap: ell era allí i en conseqüència aquella era la capital de la nació que governava! Absolutista, ferreny, Negrín enviava per ràdio des del passeig Maristany les soflames de la resistència enfront del feixisme... Requiescat in pace!

El Passeig Maristany és un dels llocs més bonics de Camprodon. És una avinguda ampla, de traçat corb, amb uns faigs altíssims a cada costat del passeig central, que està cobert d'herba espessa. A l'altra banda de cada un dels dos carrers que voregen aquest passeig central, hi ha tot de torres construïdes segons un estil relativament homogeni. Són grans edificis d'aspecte anglès, fets de pedra grisa, amb teulades roig fosc i envoltats de grans jardins.

Allà vivien els Vilanova. Però així com la majoria dels jardins estaven molt ben cuidats, el seu, en canvi, estava tan desdibuixat, tan assilvestrat com el jardí de l'hotel.

A tres quarts de nou en Frederic va començar a passejar amunt i avall del Passeig Maristany, respirant aquella olor humida dels arbres i l'herba, i mirant de fer correspondre a cada torre alguna de les histò­ries que li havia contat l'Helena. En algunes finestres es veia claror, una claror groga i calenta, que li feia imaginar sopars beneits per un cap de família de l'Opus Dei, i servits per criades velles, fidels i gairebé sense sou.

Però considerant els cotxes que es veien, i la manera com estaven cuidats els jardins, en Frederic va deduir que la seva confident havia rebaixat considerablement el potencial econòmic d'aquelles famílies, potser per ignorància, o per enveja, o potser per venjança d'algun greuge sentimental. En aquell moment, ell ja sabia prou coses sobre el caràcter de l'Helena i la seva manera de tractar els homes per suposar històries tremendes i sòrdides entre ella i alguns dels joves lleons que habitaven aquell passeig ombrívol i orgullós.