Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Construït a mitjan segle X per Guifred II de Besalú per a l'orde benedictí, segueix l'estil romànic i la planta és de creu llatina, amb absis central i cimbori octogonal que aguanta la torre del campanar. Al seu interior o tenint a la vista el conjunt monumental podem servir-nos de textos de Cèsar August Torras i Baltasar Porcel que recreen la història d'aquest cenobi amb punts de vista diferents i, alhora, complementaris.
De la part antiga i artística de l'històric cenobi en queda tan sols la iglésia, que jeia en estat de ruïna i abandonament i fa pocs anys i qual restauració, començada amb molta empenta, ha quedat a mig fer, malmenant-se de dia en dia lo que s'havia reconstruït. És un monument notable i digne d'estima, obra dels segles X o XI, de pur estil romànic i de gran correcció de ratlles arquitectòniques, de majestuosa severitat i bella senzillesa de detalls. Afecta la forma de la creu llatina, per més que en son origen tindria, segons parer de persones facultatives, la de la creu grega, havent-se prolongat el braç inferior, sens dubte per a engrandir el temple. Els tres braços superiors tenen 1'arc de volta de mig punt més primitiu que l'arc apuntat que té'l braç inferior. A 1'allargar la iglésia se traslladaria també, al punt a on avui se troba, la senzilla i elegant porta d'entrada, de la pròpia època que els braços superiors. Lo que dóna més esveltesa a l'edifici és la torra quadrada de dos cossos, amb airoses obertures, sostinguda sobre altre cos vuitavat que descansa esveltament sobre el quadrat creuer. Els absis són cinc, també quadrats: tres en la part superior, dels quals el central, corresponent a l'altar major, és més gran que els altres; els dos restants se troben als extrems dels braços del creuer. La volta de la iglésia, que estava oberta i esfondrada, està actualment recoberta havent-se assegurat i reforçat els murs, mes com que hi manca el taulat tornarà a malmenar-se de mica en mica si no es continua la restauració. La torra que havia sigut netejada d'herbes i arrels torna a estar rublerta de vegetació que si bé hi dóna pintoresc i poètic aspecte acabarà per partir-la de dalt a baix. El claustre i la part del monestir ocupada actualment per l'hospital i escola de les monges, són relativament moderns, obra dels últims segles i sense interès artístic.
Camprodon —Catalunya, al cap i a la fi— prové dels segles obscurs i lluitadors de la desfeta visigòtica i el seu unitarisme polític, de les ràtzies dels guerrers berebers manats per àrabs, de la Marca Hispànica d'aquella família Martel que de Poitiers a Girona va establir la frontera sud darrere la qual es formaria Europa, de la fe cristiana com a absolut, del massís feudalisme dels comtes ja catalans. Tot el que, traduït en pedra, és el romànic.
És el monestir de Sant Pere de Camprodon, amb el seu temple molt ben restaurat a la fi del segle passat, el primer terç d'aquest. Les cinc àbsides, el campanar quadrat, la nau de creu llatina. La seva descripció, però, no explica el seu equilibri geomètric, la seva fermesa, admirables fruits de tota conjuntura feliç, com aquesta de la pedra i el volum. Dos bisbes, els de Girona i Tortosa, i l'abat de Sant Joan de les Abadesses, consagraren l'església el 1169. Una altra, més petita i anterior, ho havia estat el 904 pel comte Sunyer i el bisbe Servus Dei. Orde de Sant Benet, la reforma de Cluny. Dels monjos deixats als monjos subjectes al rigor de la regla. I totes les vicissituds fins a arribar a la Guerra del Francès, que va assolar Sant Pere, i al 1835, que van marxar-ne els darrers frares. El seu interior ens transmet una aura de noblesa, de serenor.
Altres indrets de Camprodon: