Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Potser cap font a Camprodon, respon tan bé com la Font del Vern a la poesia que féu J. M. Guasch. És una font humil voltada d'una roureda amb exemplars que depassen els dos-cents anys. S'hi accedeix pel camí o carrer dels Llandrius del qual dista uns 100 metres. Està situada en el vessant contrari de la font de Sant Patllari però distants només uns cinc-cents metres. En aquest racó, generalment molt solitari, la pau i la quietud són absolutes, podem servir-nos com a lectura d'un sonet de Joan Maria Guasch (1878-1961) extrets de Pirinenques (1910), dedicat a cantar genèricament l'excelsitud de la font. Guasch, que va passar moltes temporades a Camprodon, va ser un poeta seguidor de Joan Maragall, extasiat per la natura de manera que Joan Alcover va poder afirmar sobre ell que era "un ciutadà naturalitzat en la vida pastoral".
La font
Racó tranquil, racó guarnit de molsa,
racó dels arbres vells, mig desmaiats;
la font que hi neix té una naixença dolça,
no té el dolor dels naixements forçats.
Brolla gentil i alegrement davalla;
la filla de la neu mai no falleix;
meitat cançó i altra meitat rialla,
és una vida en flor que resplendeix.
Jo quan baixo dels cims, a l'hora santa,
cerco el racó tranquil, la font que canta
el misteri sagrat del fil de glaç
i la veig d'un tros lluny que ja m'espera
com una dona fresca i riallera
portant el càntir ple sota del braç.
Altres indrets de Camprodon: