Arribarà Na Desconeguda udolant.
Autor:
Manuel Joan i Arinyo
Obra:
Les nits perfumades
, 1998
Pàgina:
7
Arribarà Na Desconeguda udolant. Terrorífica, rondarà la casa esperant el moment sublim en què et cisellarà la gola amb el seu raor de foc letal. I tu saps, fa moltíssims anys que ho saps, quin serà el record de la infantesa que et revindrà en l'últim segon de consciència, a mode de plena i completa recapitulació.
Aquelles càlides nits de primavera, la suau flaire de la flor del taronger embolcallava la vila, la vida, amb la seua tèbia beatitud aromàtica. Ton pare, ta mare i tu caminàveu de la botiga al pis, una distància inferior als cinquanta metres; just cobrir un curt tram del carrer de la Séquia i travessar mitja plaça de l'Ajuntament.
La mare solia portar un cabàs amb queviures i alguna peça de roba a mig cosir. El pare duia la capsa dels diners, que en el seu origen havia sigut envàs de cigars havans de luxe. Tu anaves amb les mans buides, despreocupat, lliure de cabòries. En fi, una petició sí que exterioritzaves dia sí i dia també: maldaves per ser el portador dels xavos. Però la resposta era sempre negativa:
-Encara ets massa menut i et podrien caure!
El cert és que una nit van tastar les llambordes, aquelles dringadisses i esmunyedisses -semblaven vives- monedes de totes les mides i va1ors, i us passàreu bella estona recollint-les. Oli al cresol: sense que no ho hagueres de tornar a demanar, a partir d'aquell moment vas ser l'únic i exclusiu encarregat de transportar-les. I a plena satisfacció de tothom: no et van caure mai.
