Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al costat nord de la seu hi ha un seguit de capelles barroques, que són l'única part construïda d'un projecte de començament del segle XVII per a una nova catedral. El pla general va ser del tracista fra Josep de la Concepció (1679). A la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha, davant per davant, la tomba del bisbe Josep Torras i Bages i un Crist jacent de Josep Llimona. Torras i Bages (les Cabanyes, 1846-Vic, 1916), després de formar-se en els seminaris de Barcelona i Vic, l'any 1882, l'elegiren president de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa. El 1892 va publicar La tradició catalana, que desenvolupava les idees del catalanisme conservador enfront a Lo Catalanisme (1886), de Valentí Almirall, que donava les bases ideològiques del catalanisme d'esquerres i republicà.
A instàncies de Manuel Duran i Bas, aleshores ministre de Gràcia i Justícia, el 1899, fou consagrat bisbe de Vic per trasllat el seu antecessor, Josep Morgades i Gili, al bisbat de Barcelona. Amb aquestes maniobres hom aconseguí que per primera vegada totes les seus episcopals catalanes estiguessin en mans de gent fidel a la idiosincràcia del país. El 1906 Torras i Bages refusà la promoció a arquebisbe de Burgos pel fet que això comportava el seu allunyament de la terra. El 1899 havia fundat la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat que exercí una gran influència en la formació de la jove intel·lectualitat del canvi de segle, entre ells els poetes Guerau de Liost i Josep Carner. D'aquest darrer podem llegir el poema que li dedicà en homenatge arran de la seva mort el 1916.
La deixa
En la mort del bisbe Torras i Bages
El Bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra.
Oh Pare i Mestre que te n'has anat
pels camins de l'eternitat!
Oh Pare! Anit passada t'he sentit
quan anaves muntant a l'infinit,
sota els braços junyits l'ànima closa;
tancades les parpelles. -¿Quina cosa
volies dir-me a mi, dir-nos a tots?
¿O era que els teus llavis, tan devots,
el rosari passaven, rosa a rosa?
Ai, ja no hi era la mirada clara
en ta ferrenya cara
que lluí tota dolça d'amistat
al fred palau, en nua terra avara,
quan anàvem, com fills, al teu costat!
Però pujant a d'altres lletanies,
sobtadament els braços estenies:
i jo queia tot sol, com en un freu,
de genollons en terra,
a sentir, com les planes i la serra,
la gran ombra de Creu.
Oh Catalunya, camp ara mateix sembrat,
novella nau, encara no gosada,
casa d'ahir, tot just embanderada,
infant al caire de la humanitat,
sigues en pau, que Ell t'ha senyat!
Altres indrets de Vic: