Temple romà de Vic

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Poesia, 1 (Pàtria; Aires del Montseny; Idil·lis i cants místics) , 2005

Lo temple d'Ausa (fragment)

¿Te plou del cel o et brota de la terra,
Ausona mia, eix Temple gegantí?
¿Dins ta acròpolis magna que s'aterra,
decrèpit Castell d'Hèrcules,
qui dos mil anys te l'ha estotjat així?

Dels Pirineus, oh règula superba,
trobares, tanmateix, ton noble escut,
als peus del temple sant lo de Minerva,
de genollons en terra,
com en lo circ gladiador vençut

Sentinelles robustes de la dea,
sis columnes guardaven lo portal:
damunt seu lo frontó, com una idea,
prenia la volada
vers orient, de l'alba finestral.

Era talment una àliga romana
que amb les ales esteses sobre Vic,
crida a beure les tribus de la plana,
guerreres i ferotges,
la saviesa en eix gimnasi amic.

Grans camins a ses plantes confluïen
com lo Gurri en les teves i el Mèder;
de son encens los caminants s'omplien
i Ilerda, Empúries, Tàrraco
respiraven olors de ton verger.

Autor: Josep Serra i Campdelacreu
Obra: Descubrimiento del templo romano de Vich el 1882 , 1959

La meva bona mare, que a la glòria sigui, es trobava a Caldes prenent banys, al seu costat hi era jo, desocupat de res més que no fos la seva salut, de pensar un mitjà per evitar allò que considerava irreparable catàstrofe, que havia de tacar  per sempre més la vàlua de la nostra gloriosa generació a l'entorn de l'Esbart i el Círcol Literari, un estigma etern entre la gent que valora la cultura. Massa havíem desqualificat els demolidors de l'antiga catedral d'aquesta ciutat pel seu desamor a l'art. I nosaltres, sense cap excusa, per pusil·lanimitat, estàvem a punt d'actuar molt pitjor que no pas ells.

Amb la idea de tornar a Caldes, vaig sortir cap a Vic amb el pensament de concórrer com a persona oficial a la processó del Corpus d'aquell any, i prèvia una entrevista amb Torner, sobre el preu que es podia demanar pel castell de Montcada i la facilitat amb què els amos se'n desprendrien, em vaig presentar la nit del mateix dia a Collell, amb el propòsit decidit de descarregar tot el pes que m'oprimia i declarar-li obertament si volia córrer amb mi la sort a què em lliuraria, bo i adquirint a càrrec nostre l'edifici, que d'altra manera l'adquiria jo tot sol.  -Vinc a proposar-te una barbaritat -li vaig dir- amb tu o sense tu estic decidit a encarar-la. Endevino el que vols -em contestà- i em poso al teu costat. Li vaig exposar el meu pla que consistia en reunir l'endemà al matí a Torner, Espona, Abadal, Febrer i Genís, total, amb nosaltres set, anunciar-los el nostre irrevocable propòsit i convidar-los que hi participessin. Ens posàrem d'acord i Torner va quedar encarregat de les negociacions, responent tots set de la compra, fins que al cap de pocs dies, associades d'altres persones, s'organitzà la Societat Arqueològica, en el nom de la qual es va adquirir definitivament la finca. S'hagué d'agrair especialment les facilitats que ens concedí D. Josep Casals, persona amiga de la il·lustració, aleshores únic propietari de l'edifici.

La veritat clara i neta és que després que Pellicer assenyalés allí els basaments romans i havent-ho confirmat conscientment Vallgornera, Torner va descobrir el temple, Collell en ratificà el descobriment i jo el vaig salvar per a la posteritat. A més a més, he donat raó de la seva existència i he estat l'ànima de la seva restauració. Recolzat en una i altra cosa per Torner, sobretot en l'eficàcia de les obres  i animat amb el prestigiós impuls de Collell i per la seva generositat a proporcionar cabals propis per la consecució de l'empresa.

Autor: Jaume I Conqueridor
Obra: Crònica o Llibre dels Feits , 1982

E quan haguem estat en Aragó aquell hivern, tornam-nos-en en Catalunya. E nós en Barcelona, vengren-nos novelles que el rei de Tunis venia passar a Mallorques, e se n'aparellava, e que deien que les naus del pisans e dels genoveses e els crestians se prenien. E sobre açò demanam de consell aquells nobles qui eren amb nós, e els prohòmens de Barcelona, com nos captendriem d'aquelles noves que ens eren esdevengudes; e ells dixeren-nos que seria bo que sabéssem la cosa pus certament que no era, que de llonga terra moltes novelles en comptava hom que no eren veres. E sobre uns pleits que havia En Guillem de Montcada amb hòmens de Vic, haguem a anar lla; e, quan nós haguem estat un dia en Vic, e era prop d'hora de mija tèrcia, venc un missatge que ens envia En Ramon de Plegamans, e amb trasnuitada tota la nuit, e dix-nos que noves eren vengudes per cert en Barcelona que el rei de Tunis devia ésser en Mallorques. E, quan oi'm aquestes noves, fom així cuitats com podíem per temor que no ens en vingués desaventura; e disnam-nos un poc, e no fem sinó cavalcar, e fom hora de vespres en Barcelona, e havíem feita gran jornada, e reposam aquella nuit.

 

I quan haguérem estat a Aragó aquell hivern, tornam-nos-en a Catalunya. I nós a Barcelona, vingueren-nos novelles que el rei de Tunis venia passar a Mallorques, i se n'aparellava, i que deien que les naus del pisans i dels genoveses i els cristians se prenien. I sobre açò demanam de consell aquells nobles qui eren amb nós, i els prohòmens de Barcelona, com nos captindríem d'aquelles noves que ens eren esdevingudes; i ells dixeren-nos que seria bo que sabéssim la cosa pus certament que no era, que de llonga terra moltes novelles en comptava hom que no eren veres. I sobre uns plets que havia En Guillem de Montcada amb hòmens de Vic, haguem a anar allà; i, quan nós haguem estat un dia a Vic, i era prop d'hora de mitja tèrcia, vingué un missatge que ens envia En Ramon de Plegamans, i amb tranuitada tota la nit, i dix-nos que noves eren vingudes per cert a Barcelona que el rei de Tunis devia ésser a Mallorques. I, quan oïm aquestes noves, fórem així cuitats com podíem per temor que no ens en vingués desaventura; i disnam-nos un poc, i no fem sinó cavalcar, i fórem hora de vespres a Barcelona, i havíem feta gran jornada, i reposàrem aquella nit.